El rondinaire

Bon dia de nou bikers,

Com es nota que la temporada està arribant a la seva fi, tothom intentant esgarrapar punts d’allà d’on és impossible, cercant fórmules per a l’aplicació de sancions d’actes inexistents, etc.

Inclús les males llengües dictaminen que ja saben quin seran els guanyadors quan encara queda la part més decisiva de la temporada.

Sí, enguany tancarem la puntuació tot coincidint amb el meu aniversari (jo crec que m’hauria d’atorgar 150 punts per questa meravellosa coincidència), i així poder arribar a la fita del mariner sense recels ni tensions acumulades. Que millor que gaudir d’una paella de germanor.

Tot i que, ara que penso, el millor d’aquestes trobades es sentir les floretes que s’envien mútuament el Manolo i el Fulgui.

Desprès d’anar a dormir a altes hores de la matinada per culpa dels horaris de la final de la copa dels caçadors d’elefants, arribava al PIR un pel més tard de l’habitual (tantes emocions m’havien afectat l’estomac).

Quasi em dona un cobriment de cor al veure l’equip que m’estava esperant: als habituals Manolo, Sebas, J. Sicília. i David, se n’havien afegit en J. Oliver, en Fabian i un altre col·lega que no sé com es deia.

Se’ls veia a tots molt frescos, actius i plens d’energia, en comptes d’haver estat mirant 120 minuts de 22 nois donant puntades a una pilota, es veu que havien anat al Monestir per fer unes pregàries, meditar i observar l’espectacle de drons que els hi va omplir l’ànima de bones vibracions i sentiments.

Que us haig de dir, quin ritme que portaven, se n’havien oblidat que encara estic convalescent? I pretenien que arribés així a la Bauma? Jo ja em veia fent mitja volta a Collbató per culpa del suc de civada de doble malta fermentada que havia pres la nit anterior: em feia un xup-xup  en el més profund de la meva essència.

Que se m’escapin quan fa pujada, vale, però no podia ni seguir-los als descansillos. L’únic bo d’anar a aquesta velocitat, es que no t’enfangues. L’aigua bruta dels basalts en el trajecte des de la roda cap a la roba ja s’ha solidificat i rebota.

Per sort el gruix del grup ha decidit pujar per el camí de les batalles (l’opció d’arribar-hi per la llarga se m’hauria fet impossible d’assolir. Els ultra-mega-pro (que no rebran punts) i en J. Oliver decidiren de pujar uns quants punts més el ritme, així que sàviament els van deixar marxar.

A la barrera, pels comentaris dels companys, algun rondinaire ja havia proposat d’aplicar-me penalitzacions per fer ombra, per saludar als cargols, per anar amb calça curta, per portar una 27,5, etc., si els fes cas tindria 1843.2 punts negatius.

Sort que en J. Sicília va posar seny i decidí deixar la Bauma per a una propera sortida. Bàsicament va amenaçar a dos rondinaires de fer-los treballar el dijous per garantir subministrament als Bon Preu de tot el montserratí.

I baixàvem tot cofois a fer el cafetó amb el Juanjo. Café tranquil, tot contemplant la processió de la Moreneta a la televisió.

Com que ells si que s’estaven enfangant, vàrem canviar el trajecte de baixada, ho fèiem per la banda muntanya que està molt més sec. Vàrem aprofitar per fer uns corriolets que feia molt temps que no ciclàvem. Puc afirmar que deu-n’hi do com es perden les facultats, ningú no va caure però, a excepció del David, tots arribàvem amb els braços agarrotats.

Aprofitarem la setmana vinent que vindrà en Fulgui per fer la Bauma.

També tenim imatges gràfiques de la sortida del Carles.

 

No sé localitzar exactament la ubicació, però veient la seva pinta, segur que no feia la rasca que teníem al Montserratí.

Un últim missatge, els punts de la classificació els tinc custodiats i contrastats en diversos servidors repartits per tot l’estat, no intenteu manipular-los que no ho aconseguireu. Només una apagada general a nivell global podria alterar el resultat.

Go, go, go, let’s go!!