Comencen els playoffs
Tot i que el món té un ull posat a la nostra classificació, l’altre el té als playoffs de l’nba.
Avui m’he llevat ben d’hora per poder veure els primers partits de la primera ronda i no han defraudat gens ni mica. Això ja va de debó.
M’ha recordat que quan vinguin els messos clau de la classificació de bikedeferro tots intentarem buscar aquells punts que ems acostin a la part de dalt per tenir opcions de victoria.
Però no oblidem que en els petits detalls que cuidem ara és on es guanyarem o es perdrem la lliga.
Centrant-me en la sortida d’avui diré que tenia mil opcions avui i finalment m’he decidit per acompanyar al meu amic Miquel de Bike4ever a Santa Fé amb opcions serioses de Turó de l’Home.
Val a dir que els meus últims anys han estat un batibull emocional i aquest matí m’he llevat amb una idea molt clara, quan tens la sort de veure clar que el t’aporten amics i familia és el millor d’aquest món, tot canvia dins teu.
Per això no he dubtat gens ni mica en fer la sortida amb un molt bon amic.
Agraït per aquest pensament i sense més dilació m’he menjat els cereals de cortesia i he fet via direcció Arenys de Munt on m’esperava el Miquel ansiós de desnivell i quilòmetres. La muntanya i el nostre esforç decidiria si erem meritoris d’entrar a les pàgines d’or del blog de bikedeferro com han fet durant tants anys els amics de la grupeta.
Avui ells havien quedat a les 8h i de ben segur han escollit una bona ruta per estar apunt per El mariner que cada dia el tenim més a prop. Ens hem de posar ben en forma per no fer esperar la paella final no fos cas que la menjem freda.
Fent via cap amunt arribem a Collsacreu per deixar-nos caure cap a Vallgorguina.
La temperatura és aproximadament de 5° i vaig d’estiu per poder rascar uns punts portant l’equipació. Em compensa un bon refredat a no perdre de vista els de dalt.
Arribats a Sant Celoni tornem a escalfar i ja no deixem la pujada fins a Santa Fé.
Com sempre el meu excés d’hidratació fa que hagi d’aturar-me i li dic al Miquel que segueixi perque tenia esperances de tornar-lo a agafar.
Un s’ha de motivar amb aquestes petites coses.
Arranco poc convençut i als minuts ja trec el fetge però començo a entreveure el seu llum del darrera i això em dona forces extres per enxampar-lo.
Arribem al mirador i fem la foto obligatoria per recordar un dia meteorològicament espectacular i amb un paisatge verd com mai l’havia vist. Les pluges generoses han fet del Montseny un paradís visual que de ben segur durarà fins la tardor.
A mida que arribavem el tràfic augmentava i sort que hem aconseguit taula a l’Avet blau per fer un merecut cigaló amb una torrada amb embotit.
Al sortir i arrancar, el fred a la vall et calava fort però per sort teniem una mica de pujada per escalfar i afrontar la baixada amb alguna pulsació de més i no morir congelats.
A menys de 10° a 40 km/h en bicicleta ja sabem el que significa en quant a sensació de fred.
Pujem a antenes i decidim deixar el Turó per un altre dia que anem amb més temps.
Baixada de vertígen fins Sant Celoni on hem decidit pendre’ns amb molta calma la pujada a Collsacreu.
Despedida cordial a Arenys de Munt i fins la propera que serà ben aviat.
Per cert, tornant al que ens interesa, els Lakers han perdut el primer partit de la serie per més de 20 punts de diferencia.
Donava la sensació que Minnesota jugava playoffs i l’equip de Los Angeles encara tenia el cap a la lliga regular. Quan jugues eliminatòries no et pots permetre errades així.
Per Sant Jordi el segon partit.
Sigui com sigui, visca en Hansi Flick!
Nota del BOSS:
I aquí la resta de fotos dels Bikedeferro:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada