Abduïts

I és que no trobo una altre explicació.

Des de que he tornat de la meva retirada obligatòria per l’operació de Lucy, m’he adonat que les coses a la grupeta estan canviant.

Surten entre setmana, proposen rutes esbojarrades, tenen un ritme de mil diables...

Si us soc sincer, ja fa dies que m’havia adonat i, avui, he confirmat les meves sospites.

No és normal que l’hereu dels Sicília, desprès de més de 6 anys d’aturada, en tant sols dos mesos em tregui les pegatines només començar a pedalar.

No és normal que, malgrat la previsió del temps intempestiu previst per aquest diumenge, ningú, repeteixo ningú no posés en dubte la sortida dominical. Es veien els llampecs a sobre de Montserrat, se sentien els trons amenaçants i a les 7:30 (mitja hora abans de l’hora convinguda) En Jose S. i en Sebas ja estaven fent guàrdia al PIR.

Però, què estava passant? On és aquell que té la major part de frases mítiques del blog? On és aquell de “no hablemos de salidas que nunca vamos a hacer”?

Per un moment he pensat que aquesta estranya malaltia afectava només a aquests dos individus, però, què em dieu del sospitós silenci de l’Efren? O de les esporàdiques absències del Fulgui? Per no parlar de la increïble habilitat del David en els corriols i alçaleres (bé, per ser justos això ja ho feia abans).

Avui en Sebas demanava més, plovia i volia més.

Fins i tot el grup ha decidit d’anar a fer un homenatge a la cadena del Josep A.; però quan hem tingut aquest corporativisme?

Només faltava el semàfor per veure la cadena

Només em quedava en Manolo, l’únic que no havia canviat gens ni mica. Marcar ritme i criticar als caràcols, però la meva sorpresa ha estat quan he sentit llençar flors al Fulgui, com? Surt de la seva boca la paraula Fulgui sense cap retret addicional?

Consultant al gran erudit Iker Jiménez, m’ha confirmat les meves sospites, els Bikedeferro sense la meva presència havies estat abduïts pels alienígenes que els han usurpat la personalitat,

Només espero que en Toni i el Carles se n’hagin pogut lliurar.

I és que tot quadra, molt sospitós l’accident del Josep A., en una zona que només calia posar un semàfor per indicar la presència de la cadena, molt a prop del casinet del Bruc que regenta un tal Juanjo que, curiosament, té els mateixos croissants de la fleca del Bruc que tant anhelen els nostres amics .

Si és que la imatge de Google Earth ho deixa molt clar, és l’espai ideal per amagar una nau alletant (nave nodriza).

La nau hi cap justeta, però hi cap

No sé quan temps podré resistir abans de caure també sota la influència dels alienígenes que ens volen conquerir desapiadadament, pot-ser una ebike els podria contenir

Mentre arriba el moment, intentaré seguint escrivint cròniques, si més no que quedin com a testimoni a l’estil del mecanoscrit del segon origen.

I relatat amb tot els detalls els esdeveniments d’avui, us deixo amb les imatges de les sortides dels nostres amics:

Fotomontatge del Fulgui

La nota discordant del Carles

El Toni vés a saber ón

El gruix d'abduïts

La propera víctima, al davant

Han estat poc més 31 km plens de fang, que no sumaran, però tampoc restaran de cara al Mariner.

I canviant de terç, estem ultimant els detalls del Mariner. Caldria que ens manifestéssim de cara a organitzar el viatge amb una furgo tots plegats o amb sistemes híbrids (pensant, com no, de la petjada de carboni del desplaçament). Pot ser la majoria es tele-transportaran...

Go, go, go, let’s go!!!