Començo aquesta entrada en una categoria especial per fer rutes amb nens.
Per començar farem una via que té un èxit assegurat, es tracta d’un petit tram de la via verda de Tortosa, concretament des de l’Estació de Pinell del Brai fins al balneari de la Foncalda.
És un tram de quasi 5 quilòmetres, amb un desnivell que ronda l’1,5% que et permet una cadència fluida sense grans esforços, apta per a tot tipus de bicicletes (muntanya, ciutat, de passeig) i també per a motos elèctriques amb pedals o e-bikes.
La via està plena de túnels (millor portar llums si no vols tenir un ensurt) i finalitza al balneari de la Fontcalda on pots fer un bany a l’aigua que brolla a una temperatura de 28ºC i que disposa d’una àmplia zona de pícnic.
Si voleu enganxar a uns amics o als teus fills en el mon de la bicicleta, aquesta es la ruta!!
La setmana anterior l’havia dedicat a planificar la ruta, controlant amb el Land els desnivells, els punts d’aturada, carregant la ruta al GPS. Res no podia fallar.
L’única cosa que no podia controlar era el temps: la meteorologia és molt capritxosa i, segons el Mauri i companyia, ens havia de caure la del pulpo si no sortíem ben d’hora.
Tot tastant un Pago de los Capellanes ben fresquet, la Vanessa, en Jordà, la Maria José i jo acordaven l'hora d'inici de la pedalada a les 9:00 zulú.
L’Arnau i l’Àlex, aliens a aquest pacte decidien que dimecres era un bon dia per allargar el somni.
Us haig de confessar que 25 anys enrere hauria complert amb la planificació perquè despertar d’un bon somni als nens per fer una activitat lúdica estava més que justificat, però això eren altres temps i per sort l’educació i la cura dels petits ha canviat molt. Com us deia, el temps no el pots controlar.
A les 11 per fi, ja havíem esmorzat i carregat les bicicletes als cotxes. Portàvem tot l’imprescindible per poder passar 4 dies perduts per la muntanya (mai no se sap), eines per reparar qualsevol incident que pogués succeir, beguda pel camí, pel pícnic i per si algú ens la demanava. I el més important, gallumbos de camells i dromedaris.
Si no porteu roba de ciclista, és d’obligada necessitat, anar uniformats amb la mateixa roba interior, perquè mai se sap...
Iniciàvem la ruta a les 12:20: cadiretes fixades, nens asseguts, cotxes tancats, llums preparades i comença a pedalar.
La fama em precedeix i ningú no s’ho creia que les rampes més dures eren les que estàvem rodant. El ritme lent, raó per la qual l’Arnau no parava de botar a sobre de la cadireta per donar-li un pel d’emoció.
Desprès del primer túnel, algú va creure oportú de fer servir el frontal extra que portava i que uns minuts abans havia rebutjat.
Ens vàrem creuar amb un munt de ciclistes, i vist la pinta que feien, la majoria havia llogat una bike per fer la ruta (no ho descarto per a futures sortides).
Quan portàvem la meitat del recorregut, era moment d’ensenyar els gallumbos. Amb l’excusa d’afegir un culote, l’equip masculí va mostrar la uniformitat en l’equipació.
L’únic que ens va fer patir en aquest tram de ruta era el manillar de la bike d’en Jordà, que s’estava sortint i amb un sistema de fixació del qual no tenia l’eina.
I per fi, la Foncalda, que desprès de 20 anys, havia estat actualitzada. No calien queviures, un gastrobar, un restaurant i beguda a dojo. Les mirades dels meus companys de ruta eren com aquelles de la inquisició, això de portar mes de 20 litres d'aigua per si de cas...
Mentre el petits intentaven digerir una amanida infumable de pasta, ens refrigeràvem amb l’obligada cerveseta. A l’hora de pagar, em vaig adonar que m’havia deixat el mòbil i la cartera ben visibles al cotxe. Sort que en Jordà tenia recursos.
Grans i petits vàrem gaudir de la natura, observant els cucs del bosc veient com es liqüen i, gaudint també d’un merescudíssim bany a les aigües termals.
La tornada va ser ràpida, només hi havia el petit escull de tornar al camí des del Balneari (que em va ser impossible de fer a sobre de la bike), però un cop a puesto, el descens amb aquest 1,5% de desnivell negatiu es pot fer quasi sense pedalar.
Els petits van arribar totalment adormits i així els vàrem asseure al cotxe.
El que us comentava, una petita ruta per a una gran sortida familiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada