Dons aquesta temporada m’estreno amb les cròniques. Mira que he deixat temps suficient per a que els més lletrats poguessin recaptar punts addicionals i només ha estat una vegada utilitzat pel Fulgui.
Ah si! LA COMPETI va començar l’1 de setembre i, a part de la pujada pel PIN, no tenim notícies de les sortides que es fan des del maresme. Haurem de demanar evidències per actualitzar les seves dades.
De la Competi, que voleu que es digui. Això segueix sent un monogràfic per part de l’injust vencedor de la temporada passada, en Sebas no es deixa ni una sortida i cada vegada en demana més. I no és perquè estigui avorrit, des del restaurant del First Dates, en Juanjo ens comenta que la seva activitat vespertina cada vegada és més intensa.
Pot ser la imminent tornada de l’Efrèn el pròxim cap de setmana començarà a minvar tan fèrria voluntat.
I més noticies, per fi localitzaren la peça de recanvi que li calia a l’espatlla del Josep i divendres ja li van instal·lar. Des d’avui comença el compte enrere per a veure’l de nou a sobre de la bike.
A excepció de la pujada Montserratina la resta de sortides que hem fet han estat de principiants. Tot i així encara es veuen dues velocitats a la grupeta: la dels pro i la meva. No hi ha manera, cada vegada els veig més lluny.
I avui que ha arribat el fred i que he pogut portar l’equipació oficial, els elements s’han confabulat contra mi per perdre’m la millor part de la sortida:
Amb traïdoria i nocturnitat en Sebas va canviar l’horari i lloc de la tradicional cita setmanal, de poc no me la perdo (crec que més d’un despistat no ha pogut venir). I hem de consultar amb el servei jurídic per si aquest fet podria suposar una sanció en l’atorgament de punts per a la Competi.
Al PIR 3 només vàrem acudir en Manolo, el David, el susodicho i jo. On eren els altres?
De totes formes ja m’anava bé una sortida llarga, tenia un compromís familiars d’aquells que si arribes tard o molt tard, com que no t’amoïna gaire. Però ho havia de fer cap, així que vaig descartar anar al Prat per fer l’entrepà. L’alternativa era fer el croissant al Kakao dels Hostalets, també sortida coneguda com la sortida del “palo”.
I sortíem, com us deia, a dos velocitats. Patir fins als Hostalets tenia la seva recompensa, la tornada era per la Beguda per gaudir dels corriols de baixada.
Però abans de poder tastar les delícies culinàries del Kakao, l’eix de la roldana del canvi de la meva flamant Scott no suportà l’extrema sol·licitació que li estava infringint per seguir la roda dels meus companys.
Desprès d’intents frustrats per intentar resoldre l’avaria i davant la impossibilitat de seguir la ruta, em quedava sense corriols, vaig trucar al servei del RACC (Ràpida Assistència de Ciclistes Cabuts) que en pocs minuts em recollia a temps suficient per poder anar a temps al compromís familiar ben puntual.
Ja veieu, els anys passen però tots seguim igual. Que tingueu una bona setmana!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada