Bon dia de nou bikers,
Com es nota que la temporada està arribant a
la seva fi, tothom intentant esgarrapar punts d’allà d’on és impossible,
cercant fórmules per a l’aplicació de sancions d’actes inexistents, etc.
Inclús les males llengües dictaminen que ja
saben quin seran els guanyadors quan encara queda la part més decisiva de la
temporada.
Sí, enguany tancarem la puntuació tot
coincidint amb el meu aniversari (jo crec que m’hauria d’atorgar 150 punts per
questa meravellosa coincidència), i així poder arribar a la fita del mariner
sense recels ni tensions acumulades. Que millor que gaudir d’una paella de
germanor.
Tot i que, ara que penso, el millor d’aquestes
trobades es sentir les floretes que s’envien mútuament el Manolo i el Fulgui.
Desprès d’anar a dormir a altes hores de la
matinada per culpa dels horaris de la final de la copa dels caçadors
d’elefants, arribava al PIR un pel més tard de l’habitual (tantes emocions
m’havien afectat l’estomac).
Quasi em dona un cobriment de cor al veure
l’equip que m’estava esperant: als habituals Manolo, Sebas, J. Sicília. i
David, se n’havien afegit en J. Oliver, en Fabian i un altre col·lega que no sé
com es deia.
Se’ls veia a tots molt frescos, actius i plens
d’energia, en comptes d’haver estat mirant 120 minuts de 22 nois donant puntades
a una pilota, es veu que havien anat al Monestir per fer unes pregàries,
meditar i observar l’espectacle de drons que els hi va omplir l’ànima de bones
vibracions i sentiments.
Que us haig de dir, quin ritme que portaven,
se n’havien oblidat que encara estic convalescent? I pretenien que arribés així
a la Bauma? Jo ja em veia fent mitja volta a Collbató per culpa del suc de
civada de doble malta fermentada que havia pres la nit anterior: em feia un
xup-xup en el més profund de la meva
essència.
Que se m’escapin quan fa pujada, vale, però no
podia ni seguir-los als descansillos. L’únic bo d’anar a aquesta velocitat, es
que no t’enfangues. L’aigua bruta dels basalts en el trajecte des de la roda
cap a la roba ja s’ha solidificat i rebota.
Per sort el gruix del grup ha decidit pujar
per el camí de les batalles (l’opció d’arribar-hi per la llarga se m’hauria fet
impossible d’assolir. Els ultra-mega-pro (que no rebran punts) i en J. Oliver
decidiren de pujar uns quants punts més el ritme, així que sàviament els van
deixar marxar.
A la barrera, pels comentaris dels companys,
algun rondinaire ja havia proposat d’aplicar-me penalitzacions per fer ombra,
per saludar als cargols, per anar amb calça curta, per portar una 27,5, etc.,
si els fes cas tindria 1843.2 punts negatius.
Sort que en J. Sicília va posar seny i decidí
deixar la Bauma per a una propera sortida. Bàsicament va amenaçar a dos
rondinaires de fer-los treballar el dijous per garantir subministrament als Bon
Preu de tot el montserratí.
I baixàvem tot cofois a fer el cafetó amb el
Juanjo. Café tranquil, tot contemplant la processió de la Moreneta a la
televisió.
Com que ells si que s’estaven enfangant, vàrem
canviar el trajecte de baixada, ho fèiem per la banda muntanya que està molt
més sec. Vàrem aprofitar per fer uns corriolets que feia molt temps que no
ciclàvem. Puc afirmar que deu-n’hi do com es perden les facultats, ningú no va
caure però, a excepció del David, tots arribàvem amb els braços agarrotats.
Aprofitarem la setmana vinent que vindrà en
Fulgui per fer la Bauma.
També tenim imatges gràfiques de la sortida
del Carles.
No sé localitzar exactament la ubicació, però
veient la seva pinta, segur que no feia la rasca que teníem al Montserratí.
Un últim missatge, els punts de la
classificació els tinc custodiats i contrastats en diversos servidors repartits
per tot l’estat, no intenteu manipular-los que no ho aconseguireu. Només una
apagada general a nivell global podria alterar el resultat.
Go, go, go, let’s go!!
