ES ALERT

El proper 8 de novembre comença la nova temporada de “La competi”, i quin al·licient millor que començar amb els 300 punts que tindran aquells que m’acompanyin a cercar el nou PIN de la Montserratina.

A la darrera reunió del consell d’avis que es va fer al Casal del Bruc, fins i tot es va proposar de donar 10 punts addicionals per cada PIN que es pugui acreditar de temporades anteriors. Començar marcant diferències pot-ser trencarà la dinàmica de les dues edicions anteriors.

Si, i és que el guanyador d’enguany està un pel «subidito», fins al punt que a la penúltima sortida em digué que estaria bé d’anar al Cogulló perquè es volia «provar». Sí, sí, el Cogulló, la seva bèstia negra, la sortida que feia que ens maleís només plantejar apropar-nos.

I sortíem puntuals a les 8:00 direcció a la barrera, perquè les tradicions no s’han de perdre. Aquesta vegada el grup el conformàvem «el campió», en Josep Sicilia, en David, el Bartu que va aparèixer quan ja no l’esperàvem i el que té un munt de maldecaps per poder fer funcionar la plataforma de comandes de Gobik.

Aquesta vegada, desprès d’una nit de dures negociacions amb el Juanjo i, perquè no dir-ho, d’alguna pujadeta de to (ja us he dit que està subidito), en Sebàs s’assegura que els croissants de xocolata fossin els del forn de pa, no aquells industrials de l’última vegada que posaven en perill el lloc habitual d’avituallament.

A l’alçada de La Revolta, el meu mòbil comença a sonar:

ES ALERT: Alerta vermella per problemes amb el desviador del plat.

Només em sonà a mi, la resta dels meus companys van amb monoplat per tant no en van fer cas i el camí veïnal a Collbató es tornà en el camí infernal. Quin desastre, aquest del ES ALERT no s’equivoquen (vale, de vegades en fan un gra massa). El plat gran no volia entrar, pujava, baixava, xisclava... Impossible agafar ritme en aquestes condicions. El més adient hauria estat tornar cap a casa, però l’objectiu de la Montserratina és massa llaminer com per deixar-lo escapar.

Amb més pena que glòria seguia d’aprop el grup, aprofitava per xerrar amb el Bartu (a veure si el convenço per que es compri una e-bike), al ball de san Vito del plat, ara s’havia afegit la pinyonera

I tot just entrar al tèrme municipal del Bruc_

ES ALERT: Alerta vermella de sabotatges dels teus companys de ruta.

D’aquesta no en vaig fer cas: els meus companys?, sabotatges?, si sóc la persona més estimada amb diferència de la colla (desprès de l’Efren que és advocat i ens la pot liar parda), si soc el putu Boss!!

M’esperaven on sempre, en el replà on ens hem fet tots el reportatge fotogràfic. El Lider se m’apropà decidit, en Josep i el David em van fer una maniobra de distracció i, sense gaire temps per adonar-me, decidiren de reparar aquest canvi tant ballarí.

Perquè no em faré cas de les alertes? El resultat: el canvi no ballava però havia perdut el pinyó gran per a la resta de la pedalada.

A can Salses, ens acomiadàvem momentàniament del Bartu que, aquesta vegada si que en esperaria, i arrossegant el canvi fins a la barrera.

Amb el plat petit i només amb una arrencada suau, vaig demostrar a tot l’equip que el descens no és qüestió de cames, és pura tècnica. Sortint l’últim i sense embranzida, un a un vaig anar deixat clavats als meus companys, anava tant cap a barraca que de poc no em fico a l’autovia!!

Al Casinet vaig fer la comanda dels meus companys a la plataforma de GOBIK, ara només calia esperar que els no presents també la fessin, perquè dijous era el deadline.

Dons el resultat ha estat que el que m’havíeu dit per whats no coincidia amb la ordre de comanda que m’han enviat per confirmar des de GOBIK. He refet la comanda i els hi he enviat aquest cap de setmana.

Només em queda un dubte: Els bizums que m’heu fet arribar aquests dies, son per la campanya de micromecenatge de la meva ebike?

ES ALERT: Aquest diumenge les pluges no es deixaran sortir en bicicleta.