Sense croissants

Ara que ja s’han esvaït tots el misteris, ja podem parlar obertament del preuat premi que se n’ha dut el flamant guanyador de La Competi 25/26

Sembla que sigui fàcil, però tot ha estat gràcies a l’aparició del nou biker al grup: l’Antonio.

I no li heu de traure mèrit, amb el poc material gràfic del que disposava, ha estat capaç de confeccionar una imatge, segons el Manolo a escala 1:1, que ningú no dubtava que era en Sebas.

L’Antonio diu que se n’ha aprofitat d’un munt de programes que utilitzen la IA per introduir els codis necessaris a la impressora 3D, però és que a continuació s’ha de fer tota la part artística en l’aplicació de la pintura: el color de la barba, el to de l’equipació. En definitiva un munt de treball i el resultat, espectacular.

Tant espectacular que, el que abans era un acte de lliurament de diplomes, s’ha convertit en el recel de tots els bikers que ja estan frissosos que comenci la nova temporada per intentar aconseguir aquest gallardó.

No tot són bones notícies, la Direcció ja ens ha fet coneixedors que, por poder mantenir aquest nivell del Club, hi haurà un increment notable de les quotes anuals (a l’estil de la quota que han hagut de pagar els socis sense seient que han volgut anar al camp a veure el clàssic).

I avui que hem fet?

A part de plegar ràpid per poder fer el lliurament del premi, dons el de sempre, però aquesta vegada érem una bona colla: Fulgui, Sebas, J. Sicilia, Antonio i fins i tot també ha vingut en Manolo que està en ple pla renove de la flaca. De fet n’estic convençut que avui, cada vegada que el veia, havia canviat el model de la MTB.

Jo portava la meva nova joguina, que haurem d’utilitzar el dia que ens arribi la nova equipació. Esperem que aquesta vegada tots podem encabir-nos sense gaire esforç (depèn de GOBIK) i la idea es la de fer diferents vídeos i imatges de tota la colla.

Dons si, hem estat testant el mode follow, que, si no vas gaire ràpid i el camí es prou net, dons funciona.

El problema és el de trobar-te amb algun corriolet amb branques random pel mig i això és el que ha passat. 

Per sort, no ha quedat malmesa la integritat de l’equip i hem pogut continuar.

Pitjor han estat les expectatives del gruix del grup, avui el subministrament de croissants de xocolata ha fallat, probablement degut a alguna de les campanyes bèl·liques a les que, malauradament, ja ens estem acostumant: Ucrania, Gaza, Irán... Sort del Juanjo que ha hagut de treure els dallonsis i n’ha fet truites per la majoria.

Però les desgràcies no arriven soles, en David, que avui estava a Berga, també ens ha dit que els del KaKaU han tancat portes definitivament i ja no podrem gaudir dels seus croissants davant la porta de l’església als Hostalets.

I avui fins aquí, vaig a editar vídeos a veure si surt alguna coseta entretinguda.

ES ALERT

El proper 8 de novembre comença la nova temporada de “La competi”, i quin al·licient millor que començar amb els 300 punts que tindran aquells que m’acompanyin a cercar el nou PIN de la Montserratina.

A la darrera reunió del consell d’avis que es va fer al Casal del Bruc, fins i tot es va proposar de donar 10 punts addicionals per cada PIN que es pugui acreditar de temporades anteriors. Començar marcant diferències pot-ser trencarà la dinàmica de les dues edicions anteriors.

Si, i és que el guanyador d’enguany està un pel «subidito», fins al punt que a la penúltima sortida em digué que estaria bé d’anar al Cogulló perquè es volia «provar». Sí, sí, el Cogulló, la seva bèstia negra, la sortida que feia que ens maleís només plantejar apropar-nos.

I sortíem puntuals a les 8:00 direcció a la barrera, perquè les tradicions no s’han de perdre. Aquesta vegada el grup el conformàvem «el campió», en Josep Sicilia, en David, el Bartu que va aparèixer quan ja no l’esperàvem i el que té un munt de maldecaps per poder fer funcionar la plataforma de comandes de Gobik.

Aquesta vegada, desprès d’una nit de dures negociacions amb el Juanjo i, perquè no dir-ho, d’alguna pujadeta de to (ja us he dit que està subidito), en Sebàs s’assegura que els croissants de xocolata fossin els del forn de pa, no aquells industrials de l’última vegada que posaven en perill el lloc habitual d’avituallament.

A l’alçada de La Revolta, el meu mòbil comença a sonar:

ES ALERT: Alerta vermella per problemes amb el desviador del plat.

Només em sonà a mi, la resta dels meus companys van amb monoplat per tant no en van fer cas i el camí veïnal a Collbató es tornà en el camí infernal. Quin desastre, aquest del ES ALERT no s’equivoquen (vale, de vegades en fan un gra massa). El plat gran no volia entrar, pujava, baixava, xisclava... Impossible agafar ritme en aquestes condicions. El més adient hauria estat tornar cap a casa, però l’objectiu de la Montserratina és massa llaminer com per deixar-lo escapar.

Amb més pena que glòria seguia d’aprop el grup, aprofitava per xerrar amb el Bartu (a veure si el convenço per que es compri una e-bike), al ball de san Vito del plat, ara s’havia afegit la pinyonera

I tot just entrar al tèrme municipal del Bruc_

ES ALERT: Alerta vermella de sabotatges dels teus companys de ruta.

D’aquesta no en vaig fer cas: els meus companys?, sabotatges?, si sóc la persona més estimada amb diferència de la colla (desprès de l’Efren que és advocat i ens la pot liar parda), si soc el putu Boss!!

M’esperaven on sempre, en el replà on ens hem fet tots el reportatge fotogràfic. El Lider se m’apropà decidit, en Josep i el David em van fer una maniobra de distracció i, sense gaire temps per adonar-me, decidiren de reparar aquest canvi tant ballarí.

Perquè no em faré cas de les alertes? El resultat: el canvi no ballava però havia perdut el pinyó gran per a la resta de la pedalada.

A can Salses, ens acomiadàvem momentàniament del Bartu que, aquesta vegada si que en esperaria, i arrossegant el canvi fins a la barrera.

Amb el plat petit i només amb una arrencada suau, vaig demostrar a tot l’equip que el descens no és qüestió de cames, és pura tècnica. Sortint l’últim i sense embranzida, un a un vaig anar deixat clavats als meus companys, anava tant cap a barraca que de poc no em fico a l’autovia!!

Al Casinet vaig fer la comanda dels meus companys a la plataforma de GOBIK, ara només calia esperar que els no presents també la fessin, perquè dijous era el deadline.

Dons el resultat ha estat que el que m’havíeu dit per whats no coincidia amb la ordre de comanda que m’han enviat per confirmar des de GOBIK. He refet la comanda i els hi he enviat aquest cap de setmana.

Només em queda un dubte: Els bizums que m’heu fet arribar aquests dies, son per la campanya de micromecenatge de la meva ebike?

ES ALERT: Aquest diumenge les pluges no es deixaran sortir en bicicleta.