ALONE

Aquesta vegada ningú no va respondre a la crida setmanal de la sortida.

L’equip Sicilia’s brothers de baixa per malaltia (hauran de presentar justificant del metge), en David que estava atenent a un familiar i no assegurava res, en Fulgui lesionat i el Sebas…

...Sebas, ens estàs donant molta enveja!! Ja ni ens en recordem de què es això que no et deixin ni sortir del llit. Ara que penso, a mi no m’ha passat mai…

Vaja, que semblava que un altre cap de setmana sense sortida. Jò no estava gaire fi, però què dimonis, si vull sortir amb els BIKEDEFERRO, m’haig de posar en forma.

Sense el neguit de no perdre’ls de vista, vaig inflar les rodes a una pressió confortable (1,9 bar), que no em transmetés tota la irregularitat del terreny (normalment la deixo a 2,5 bar per reduir la fricció de rodada).

A les 8 al PIR hi era en Bartu, no aniria sol. Com pintava que ningú més faria acte de presència, sortíem puntuals.

Jo anava obrint via i en Bartu em seguia, de vegades a roda i altres deixant una mica d’espai. No ens aturàvem. Collbató, cementiri, Bruc residèncial i finalment el Bruc.

Ell decidí d’anar a fer un cafè i un croissant i jo, amb bones sensacions, vaig provar d’arribar a la barrera.

Com podeu suposar, el ritme no era asfixiant i estava gaudint de pedalar. Sense adonar-me ja estava a dalt i ràpidament baixava cap el Casinet per retrobar-me amb el Bartu.

En Juanjo em digué que no hi havia anat. Cafetó i cap a casa, però com? Tenia tres possibilitats:

1. Directe per carretera
2. Vinya Nova
3. Span Deck

Que carallo!! estava gaudint de la sortida i una mica més d’esforç no em faria mal, així que, recordant vells temps, creuava la carretera per fer uns quants corriols.

Arribava a casa sense cap incident remarcable i havent-m’ho passat d’allò més bé amb la Bike.

Ja tinc una fita entre cella i cella, repetir i gaudir, però al vostre ritme.

Go Bikers!!