Avui hem tingut assemblea general de l’equip.
Com ja sabeu, els dies de l’assemblea és obligada fer·”La llarga” que ens permet desfogar-nos a sobre de les bike i tenir unes reunions més relaxades.
Deu n’hi do, el gruix del grup no l’havia fet des de fa una pila d’anys. Significatiu, degut a la irrisòria activitat que, com a grupeta, estàvem tenint.
En Manolo, el Fulgui i el David prèviament l’havien ciclat les darreres sortides per comprovar que tot seguia “a puesto” i també per tancar alguna que altra transacció.
Per als neòfits, “La llarga” ve a ser com la llotja del Nou Camp o del Bernabeu, és el centre de negocis més gran que existeix en el mon del ciclisme. Aquí s’han tancat vendes de bikes i algun que altre negoci que no ara no ve al cas.
Dons desprès d’haver-la ciclat de nou desprès de quasi fa més de cinc anys, me’n adono que haig de revisar la classificació de les sortides que vaig fer a wikiloc. Aquesta la tenia catalogada com a sortida infantil.
Bé, com avui tocava assemblea, l’assistència ha estat multitudinària. Només han faltat la delegació d’Arenys, en Josep A. al que li dediquem unes paraules més endavant, el Sherpa, que al·legava que no podia matinar i en Fulgui que no ha presentat cap excusa i que tindrà la conseqüent sanció.
Dons érem tots, en Bartu, la nova Scott del J. Sicilia, en Manolo, el Sebas amb la seva vella i caduca Orbea, l’Abelaira, l’Efren i jo mateix, que tot cofois sortíem cantant i celebrant la nova sortida.
No era qüestió de prendre mal a les primeres de canvi i la sortida ha estat per Collbató i el Bruc Residencial. Aquí en Bartu ens ha dit que li esperava una suculenta botifarra a Cal Noio i que ens deixava i que ja ens veuríem a la tornada.
La baixada a la riera no va ser gaire ràpida perquè la temperatura baixava a la mateixa velocitat que l’alçada del terreny. I la pujada... dons encara més lenta. Al davant suposo que contínuament es repassaven tot traient-se les peganites, però no puc afirmar res perquè no els vaig veure (estava pagant el peatge de tres setmanes aturat per imponderables).
I des del Coll del Bruc vàrem baixar per carretera fins al casal del Bruc per celebrar la tant esperada assemblea.
El primer que es decidí es l’atorgament de punts per aquells que es lesionin a sobre la bike, i és que l’Aniento va tenir un fatal accident dissabte, trinxant-se la clavícula per més d’un lloc i el tindrem de baixa una bona temporada. Algun descerebrat inclús proposà la realització d’un memorial al seu honor, però això només ho tenim reservat per aquells que pengin la bike (Pepo, Miguel, Cristòbal, ...) i, de ben segur, que d’aquí poc, tindrem al Josep surfejant corriols impossibles.
El segon punt va ser la deserció en massa per obtenir el PIN de la Montserratina 2024. Aquells que la facin i presentin el PIN, tindran una bonificació de 300 punts.
I el tercer era decidir si agafaven el maillot o la jaqueta per a la roba d’hivern. Es decidí la jaqueta i està previst demanar un Maillot de màniga llarga per aquesta propera primavera.
El quart punt del dia era veure com estava el finançament de la meva ebike. Es va fer un silenci sepulcral, només interromput per les mossegades als entrepans de formatge que l’Efren, el David i en Sebas s’estaven cruspint.
Per sort, gràcies a la càmera oculta que tenia a l’habitació on us provàveu les talles, la venda del calendari Els Bikedeferro en gallumbos em permetrà tenir un ingrés addicional que em donarà per la bike i la bateria addicional de reserva.
Finalitzada la reunió vàrem baixar cap a casa, on ens vàrem trobar de nou al Bartu que ens acompanyà la resta del camí.
Us deixo amb la imatge del track i una curiositat, a la baixada per asfalt sense pedalar, la velocitat punta ha estat de 62 km/h.
Go, go , go. Let’s go!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada