Perdó, he fet tard

Quin desastre!! tres setmanes sense crònica i sense actualitzar les dades de La Competi.

Tot té una explicació raonable i no sé si recordareu quina va ser la sortida des de que no hi ha cròniques.

Resulta que el gruix del grup decidí de fer una ruta per retrobar-nos amb les braves amazones que, en bikes poc adequades, es van treure les pegatines de les nostres flamants muntures.

I sí, van fer el camí del riu, fins i tot es va apuntar en J. Aniento esperant veure aquells prodigis de la natura que ens van deixar bocabadats.

Però no va haver sort, ni gens ni mica. Tot el contrari, el camí del riu nomes estava transitat per nosaltres i per ebikes.

Per cert, el nou convidat al grup, l’Alberto, portava una ebike i, segons el reglament Bikedeferro, secció 2, paràgraf 6é, diu clarament que aquell que aporti un col·lega que vagi en ebike (encara que sigui en modo eco) té una pèrdua de 300 punts a la classificació.

Bé, pos eso, que la sortida del riu es tant avorrida que he estat tres setmanes en al·letargament mental que no m’ha deixat escriure ni tres paraules. Suposo que també ha tingut a veure el viatge llampec a Guangzhou que m’ha deixat un pel tocat.

I si, no sé si heu notat que he millorat el rendiment des de la visita a Xina, m’han donat un té especial que fa millorar el rendiment esportiu. Desprès m’han comentat que es veu que a una nau de Can Comelles també preparaven d’aquest té medicinal.

Canviant de terç, acabem de canviar el lloc habitual per prendre l’avituallament de mitja sortida. Al Casinet del Bruc, sí, on el David impartia classes de bike nocturna a la noia argentina, dons l’han tornat a obrir i el regenta un vell amic del trèbol.

Al Casinet tenim espai per deixar les bikes, la mateixa matèria primera (el croissants són del mateix forn i “pa sense gluten”!!. A més el temps de servei es substancialment més ràpid. La valoració completa del Casinet la trobareu a la secció “A taula plat petit a la bike plat gran”.

Les altres tres sortides que hem fet des del riu han estat les habituals: pujada a la barrera i baixada a esmozar.

El que no pot ser és que ara que estic agafant ritme, em canvieu els companys de pedalada i em deixeu amb les vaques sagrades. Així no hi ha manera de mantenir la moral alta.

Si, en Manolo, el David, en Sebas i el Jose em recordaven contínuament allò de : pues sí, si que estamos tan mal!!.

Vaig haver de deixar-los de baixada perquè tenia obligacions parentals (això no treu punts), però estic convençut que no van prendre cap corriol.

Aprofito la oportunitat que em dona el bloc per demanar-vos ajut per convèncer al Barto per a que es compri una ebike, darrerament ens està fent patir. També per comentar-vos que ja s’ha iniciat la campanya de micromecenatge per la meva nova bike, s’accepten transferències, bizum i efectiu.

Us deixo amb una bonica foto de la sortida.

 

 Go, go, go, let’s go!!