La Portals fi d'estiu

Divendres, 15 d'agost de 2014. Faig una cerca dels companys que volien sortir a estirar les cames abans de la gran fita promesa pel diumenge.

La meva crida, sospitosament, només va ser escoltada pel Fulgui que em proposà alguna cosa més que estirar les cames: fer una portals.

Il·lús de mi, ara caic que ell, com a gestor del grup del guasap, va fer una conversa privada del que creia que era una crida general, amb l'únic objectiu d'anar-se desfent, un a un, dels riders que el precedim a la classificació.

Més content que un ginjo, a les 7:00 del matí sortíem acompanyats de l'astre rei (que maco això de sortit de dia, ja no me'n recordava). Semblava que algú ens perseguia, perquè el ritme fins a can Maçana va ser molt viu.

Ara me'n adono que aquest ritme era per evitar trobar-nos amb algú de la colla que de ben segur m'hauria advertit del malèfic plan que la ment entremaliada del Fulgui anava conspirant.

A Can Maçana varem fer una gran descoberta, ni ell amb el seu Garmin volador, ni jo amb el meu Ultra havíem carregat el track de l'edició 2010. Així que només podíem fer ús de la nostra memòria.

Però que sóc d'innocent, era una treta per a que possés tots els sentits en la cerca del camí i no veiés venir l'engany de la sortida.

A Marganell varem fer el corriol de l'edició 2014. Els esbarcers ens vam fer recordar tot el que ha plogut aquest estiu.

Vàrem cometre l'errada de navegació al arribar a Sant Cristòfol, prenen el camí abans d'hora, com si anessim a fer la ruta 2014. Després de quatre intentones de trobar el camí varem veure que l'opció era tornar a la carretera que de ben segur ens guiaria de nou pel bon camí.

 Un selfie amb la víctima

(quin somriure mes maquiavèl·lic)

Aqui barallant-me amb els esbarcers

 

 

Aquesta vegada els gossos no ens esperaven a la pista de que ens havia de portar a Monistrol per la font de la dona morta? El camí, ara, ja costava de ciclar. Baixada ràpida cap al cremallera i, amb l'excusa de cercar una font per proveir-nos d'aigua fresca, quan menys m'ho esperava, iniciant una tècnica envolupant típica de guerrilles, es va interposar en el meu camí, davant d'un nombrós públic de bikers que tot just sortien d'esmorzar. No vaig poder treure els automàtics i la caiguda a plom va ser espectacular.

El meu canyell cruixí, el maluc es ressentí al impactar contra l'asfalt alhora que sentia una veu de fons tot rient maquiavèl·licament....

Si lo de Contador al Tour es digne de campions, lo meu encara més. Des de Monistrol passant per La Puda i Can Vinyals fins a Esparreguera amb l'escafoides fet miques.

Les dades:

Distància: 57,30 km

Desnivell: 1.669 m

Velocitat màxima: 60 km/k !!

Punts: 98

Ens veiem, no se quan, però ens veiem.

Apa, ara sou vosaltres els que heu de fer les cròniques.