Libertad vigilada

Hola bikers,

Avui diumenge, com la setmana passada, tocava bàsquet. Així que vaig programar amb el Manolo i el Josep A. una sortideta per carretera el dissabte. En teoria havíem d'anar a Montserrat amb el Pali, però es veu que volia anar ràpid i va pujar el divendres amb el Manolo.

Jo a casa havia dit que sortiria a fer una escapadeta, res de l'altre mon. A les 9:00 al centre de la vila i com molt tard a les dotze a casa... Ho tenia que haver sospitat, també hi era el Toni Cuevas, i amb aquest les sortides mai són faciletes.

La ruta s'anava complicant, Collbató, El Bruc, Castellolí, i aquí una mirada de complicitat entre ells i una decissió: fem la RUTA LLARGA: Igualada, Sta Margarida i Carme. Aquí em vaig fondre, sense aigua i sense forces, i el pitjor de tot és que eren les dotze ben tocades i quedaven 40 km fins a casa!!! 

Només pensar en la que em cauria quan arribés a casa feia que rodés encara pitjor. I és a l'arribar a Can Aguilera  quan en Manolo va deixar anar la seva frase dilapidadora: 

¿Cómo era eso que los quilometros en carretera no se pueden comparar con los de montaña?

Espera, que jo ara vaig reconeixent els terrenys i les rutes, i encara no sé dosificar-me les forces. D'aquí a l'estiu ja en parlarem. 

Bé la resta de la sortida va ser: La Torre, La Pobla de Claramunt, Capellades, Vallbona, Can Aguilera i Esparreguera. En definitiva, quan vaig arribar a casa tots ja havien dinat, NO HASE FALTA DESIR NADA MAS!! (d'aquí ve el titular).

Les dades:

Distància amb altures	83.99 km
Ascen.acum.	1189 m
Altitud Màxima	652 m
V.mitjana mov.	20 km/h
Duració	05:09:49
Temps parat	00:46:25
Energia	992.4 Kcal
Velocitat màxima	58 km/h

Espero que la setmana vinent em deixin sortir.

Per cert, espero la crònica dels que heu sortit el diumenge.

Salut, artrosi, Manolo t'has revenjat, i bici