Primer de tot, demanar disculpes als milions
de lectors d’aquest bloc per haver-vos deixat sense crònica durant més de
quinze dies.
Però no patiu, aquí la teniu per a que la gaudiu
mentre us mengeu el raïm (osti tu, quasi m’ha sortit un rodolí, serà per això
de les festes nadalenques...).
El motiu pel qual encara no us havia pogut
dedicar unes línies és que realment els fets de les darreres setmanes m’han
colpit d’una manera inusual, però deixeu-me que m’expliqui.
El títol és una llicència literària que prové
de la traducció de la frase castiza “por la patilla” i aquest era el argument
principal de la crònica d’avui.
Eren les 8:00 del matí del diumenge 22 de
desembre, se sortejava la grossa, que com heu pogut observar, aquest any tampoc.
Com sempre, feia tard i, a puesto m’esperaven l’equip Scott format pel Manolo i
el Sebas, en Fulgui i en David (que si els de KTM continuen amb aquesta línia,
d’aquí poc tindrà dues bikes de col·leccionista).
La meva arribada va ser a l’estil Pedro Navaja,
el PIN anava il·luminant “toa l’avinguda”, de fet, els meus companys de ruta
quedaren enlluernats i sense poder obrir boca durant uns quants microsegons.
Vàrem esperar una bona estona al Bartu, que
havia dit que faria acte de presència, però res, ja passava un quart d’hora i
decidíem iniciar la ruta.
Amb aquest equipàs us podeu imaginar el ritme,
jo a la cua, primer acompanyat del David fins a Collbató, desprès del Sebas. I
els del davant, sense treva marcant ritme i no deixant cap opció per escurçar la
ruta. Més tard me n’adonaria que la intenció del grup era el de portar la meva
27,5 a un estat d’alta sol·licitació, quasi a l’estat d’extenuació de les parts
mòbils de la transmissió.
Per fi la barrera, des d’aquí tot era cap
avall.
Al desembre no sé si es pateix més pujant o
baixant, quin fred, els rebufos no serveixen de res i menys els d’un ciclistes famèlics
que no tapen gens ni mica d’aire. Aprofitava la baixada per xerrar una mica amb
en Fulgui que només l’havia vist a la sortida. Ell decidia prendre el camí del
toro (un dia d’aquest dedicaré una crònica a aquest bitxo) i ens acomiadaven,
per aquest sobreesforç ja ha guanyat el 5 punts addicionals.
Només els croissants del Juanjo (i la mini
magdalena amb xocolata) podien mitigar el patiment pel fred que feia.
L’escalfor de la xemeneia del casal del Bruc,
amb la cantarella dels nens de Sant Idelfonso, ens deixaven gaudir d’uns
moments de relax.
En David, al·legant que havia de recollir la
seva filla esportista, sortia abans. No vaig sospitar que s’entretenia molt de
temps amb les bikes i remenant les caixes d’eines.
També en Manolo Sortia al lavabo i més tard en
Sebas, no sé, es veu que això de passar fred et fa venir pixera.
I, acompanyat del Manolo i del Sebas, sortíem
cap avall a un bon ritme. La idea era la d’allargar una mica més la ruta, semblàvem
un anunci promocional d’Scott
I al arribar al centre de rehabilitació succeí
allò de lo més inesperat, amb una lleugera pressió, la patilla del canvi es
trencà.
Per sort em vaig adonar de seguida i vaig posar
peu a terra abans de quedar-me travat.
Quin desastre, no hi havia solució.
En aquest moments és quan veus que, encara que
siguis previsor, sempre has d’incloure algun que altre estri per sortir-te’n de
situacions incòmodes.
En Sebas feia recompte de les seves provisions:
eina multi ús, tronçacadenes, eslavó de cadena, llima d’ungles.. però cap brida
que servís per subjectar el canvi i que no es través amb la roda.
Des d’allà en Manolo s’oferí per remolcar-me,
ai més no, quan el terreny era pla. Aquesta solidaritat dels meus companys els
atorgà també a tots dos els 5 punts de la competitivitat.
Al menys havíem arribat a casa sans i
estalvis.
Dilluns 23 vaig portar la bike al Santi per
que em canviés la patilla. M’assegurà que la tindria reparada en un tres i no
res, però al vespre em truca per alertar-me d’un fet inusual:
No només havien desaparegut del mercat el dia
abans totes les punteres del meu model d’Scott, sinó que, la meva s’havia
trencat amb un tall net i polit, com si algú s’hagués entretingut amb una llima
d’ungles per afeblir la seva estructura.
No tinc proves fefaents i, segons l’advocat de
l’equip, les que tinc son circumstancials, així que no es poden retirar punts
ni aplicar sancions permanents.
En definitiva, aquest incident que podria
catalogar com a sabotatge descarat farà que abans de la meva baixa al gener, perdré
el tan merescut lideratge de La Competi.
Gaudiu de les sortides i que tingueu una molt
bona revetlla d’any nou!!!
Go, go, go, let’s go!!
