By the face

Primer de tot, demanar disculpes als milions de lectors d’aquest bloc per haver-vos deixat sense crònica durant més de quinze dies.

Però no patiu, aquí la teniu per a que la gaudiu mentre us mengeu el raïm (osti tu, quasi m’ha sortit un rodolí, serà per això de les festes nadalenques...).

El motiu pel qual encara no us havia pogut dedicar unes línies és que realment els fets de les darreres setmanes m’han colpit d’una manera inusual, però deixeu-me que m’expliqui.

El títol és una llicència literària que prové de la traducció de la frase castiza “por la patilla” i aquest era el argument principal de la crònica d’avui.

Eren les 8:00 del matí del diumenge 22 de desembre, se sortejava la grossa, que com heu pogut observar, aquest any tampoc. Com sempre, feia tard i, a puesto m’esperaven l’equip Scott format pel Manolo i el Sebas, en Fulgui i en David (que si els de KTM continuen amb aquesta línia, d’aquí poc tindrà dues bikes de col·leccionista).

La meva arribada va ser a l’estil Pedro Navaja, el PIN anava il·luminant “toa l’avinguda”, de fet, els meus companys de ruta quedaren enlluernats i sense poder obrir boca durant uns quants microsegons.

Vàrem esperar una bona estona al Bartu, que havia dit que faria acte de presència, però res, ja passava un quart d’hora i decidíem iniciar la ruta.

Amb aquest equipàs us podeu imaginar el ritme, jo a la cua, primer acompanyat del David fins a Collbató, desprès del Sebas. I els del davant, sense treva marcant ritme i no deixant cap opció per escurçar la ruta. Més tard me n’adonaria que la intenció del grup era el de portar la meva 27,5 a un estat d’alta sol·licitació, quasi a l’estat d’extenuació de les parts mòbils de la transmissió.

Per fi la barrera, des d’aquí tot era cap avall.

Al desembre no sé si es pateix més pujant o baixant, quin fred, els rebufos no serveixen de res i menys els d’un ciclistes famèlics que no tapen gens ni mica d’aire. Aprofitava la baixada per xerrar una mica amb en Fulgui que només l’havia vist a la sortida. Ell decidia prendre el camí del toro (un dia d’aquest dedicaré una crònica a aquest bitxo) i ens acomiadaven, per aquest sobreesforç ja ha guanyat el 5 punts addicionals.

Només els croissants del Juanjo (i la mini magdalena amb xocolata) podien mitigar el patiment pel fred que feia.

L’escalfor de la xemeneia del casal del Bruc, amb la cantarella dels nens de Sant Idelfonso, ens deixaven gaudir d’uns moments de relax.

En David, al·legant que havia de recollir la seva filla esportista, sortia abans. No vaig sospitar que s’entretenia molt de temps amb les bikes i remenant les caixes d’eines.

També en Manolo Sortia al lavabo i més tard en Sebas, no sé, es veu que això de passar fred et fa venir pixera.

I, acompanyat del Manolo i del Sebas, sortíem cap avall a un bon ritme. La idea era la d’allargar una mica més la ruta, semblàvem un anunci promocional d’Scott

I al arribar al centre de rehabilitació succeí allò de lo més inesperat, amb una lleugera pressió, la patilla del canvi es trencà.

Per sort em vaig adonar de seguida i vaig posar peu a terra abans de quedar-me travat.

Quin desastre, no hi havia solució.

En aquest moments és quan veus que, encara que siguis previsor, sempre has d’incloure algun que altre estri per sortir-te’n de situacions incòmodes.

En Sebas feia recompte de les seves provisions: eina multi ús, tronçacadenes, eslavó de cadena, llima d’ungles.. però cap brida que servís per subjectar el canvi i que no es través amb la roda.

Des d’allà en Manolo s’oferí per remolcar-me, ai més no, quan el terreny era pla. Aquesta solidaritat dels meus companys els atorgà també a tots dos els 5 punts de la competitivitat.

Al menys havíem arribat a casa sans i estalvis.

Dilluns 23 vaig portar la bike al Santi per que em canviés la patilla. M’assegurà que la tindria reparada en un tres i no res, però al vespre em truca per alertar-me d’un fet inusual:

No només havien desaparegut del mercat el dia abans totes les punteres del meu model d’Scott, sinó que, la meva s’havia trencat amb un tall net i polit, com si algú s’hagués entretingut amb una llima d’ungles per afeblir la seva estructura.

No tinc proves fefaents i, segons l’advocat de l’equip, les que tinc son circumstancials, així que no es poden retirar punts ni aplicar sancions permanents.

En definitiva, aquest incident que podria catalogar com a sabotatge descarat farà que abans de la meva baixa al gener, perdré el tan merescut lideratge de La Competi.

Gaudiu de les sortides i que tingueu una molt bona revetlla d’any nou!!!

Go, go, go, let’s go!!

El PIN

La 76a montserratina del 2024 coincidia amb el mil·lenari de l’Abadia de Montserrat. Per aquesta ocasió la Federació Catalana de Ciclisme havia preparat un PIN especial, els agosarats que la fessin es trobarien amb una joia única, de col·leccionista, confeccionada amb jade negre on es visualitza la imatge de la moreneta i amb zèfir per il·lustrar la celebració del mil·lenari.

Per si aquesta fita no fos suficient, el comitè de Direcció Bikedeferro, premiava als bikers que aconseguissin tant preuat premi amb 300 punts addicionals a la competi.

Dissabte al matí feia fred, però tots a excepció del Carles (per culpa d’un malentès), del Josep Aniento (per culpa d’una mala caiguda) i del Josep Vives (encara lesionat) estaven al PIR tot desitjant gaudir d’una bona jornada ciclista.

Com sempre, arribava tard, l’equip SCOTT 29’ (Manolo, Sebas y Josep S.) frisava per sortit de seguida, fins i tot en Flores havia fet acte de presència que comentava amb l’Efren (el nostre assessor legal) sobre la possibilitat de recuperar els punts de les darreres sortides no fetes, en David i en Fulgui se'l miraven amb cara d’incredulitat.

Just quan en Bartu comentava que pot-ser faria una parada tècnica a Cal Noio rebíem un whats del Sherpa dient que ja ens agafaria de camí.

I sortíem, de seguida els de l’scott van obrir via, seguits del David, del Fulgui i del Flores que esquivaven com podien les maniobres del loco Iván fruit d’una cadència equivocada de l’Efren.

Jo al darrera vigilat de prop pel Bartu tancant la grupeta.

Aquesta vegada no hi havia punts de retrobament, cadascú anava seu ritme. Arribar tard suposava quedar-se sense PIN. Per sort, havíem decidit fer drecera i deixar-nos de corriols, divertits, però inútils.

A les pistes de Collbató, ja havia perdut el rastre de tot el grup. Si que anaven forts!! Em Bartu m’animava a no defallir mentre em feia veure que tampoc no estaven tant lluny, les roderes encara calentes dels pneumàtics marcant un trajecte rectilini (a excepció d’un que feia ziga-zaga) eren un clar indicador que els tenia a prop.

I xino-xano orientat per la interesantíssima conversa que escoltava a la llunyania entre l’Efren i el Fulgui arribàvem al Bruc.

Els símptomes de fatiga començaven a fer-se palès. Que en Bartu decidís aturar-se a Cal Noio, em va colpir i vaig estar a un no res de fer mitja volta.

Des de la barrera de les batalles vaig anar directe a buscar la carretera que ens portava a Can Maçana.

Quina boira, no es veia res i cada vegada feia més fred. El grup, en un acte d'extrema generositat s’havia aturat a Can Maçana per poder arribar tots plegats.

Just allà, els mossos ens indicaven que sense llum al darrera no ens deixarien passar, hi havia poca visibilitat. Però som un grup pseudoprofessional i anem equipats amb tecnologia d’última generació. Crec que fins i tot des de Manresa pensaven que s’havien il·luminat les llums de Nadal de Montserrat, llàstima de no haver fet cap foto perquè`feia molt de goig.

Aquesta foto de Venus i la Lluna no té res a veure amb la crònica, però es molt xula

El descens fins el Monestir el liderava l’Efren, just al darrera en Fulgui seguia alimentant una conversa que ara anava de fites increïbles del món dels escacs. Al darrera els de l’scott i jo ben bé al mig ben custodiat pel David i en Flores. Encara en Cuevas no ens havia donat caça però segur que estava pocs metres al darrera.

I en un no res, els 8 kilòmetres fins a l’entrada de l’aparcament, no van semblar tant durs. No hi havia ningú de l’organització donant tiquets pels PIN, els pitjors presagis s'havien complert.

Aquí si que començava la boira espessa, no es veia res. L’últim tram per a mi és el més dur, així que vaig posar el molinet i cap amunt.

Vaig perdre de vista a tots els companys que estaven empipats com una mona per no tenir cap recompensa a l'esforç, vaig agafar roda d’un rider que venia des de l’Arboç i que ja portava més de 80 km a les cames i un ritme adient per a aquest darrer tram.

A l’esplanada es veien les carpes de la federació, el podi photocall, però ni rastre dels Bikedeferro.

Per sort se’m va apropar una de les organitzadores de l’esdeveniment i em va oferir un PIN  commemoratiu, fins i tot em va fer una foto.

Foto d'arxiu

Imatge generada per IA

La tornada la vaig fer tot sol, encara estic buscant als meus companys de sortida. Suposo que es van fartar d’esperar-me o van ser abduïts pels OVNI que purulen pels cassots.

Us deixo amb la gràfica de la sortida:

50 km i 920 m de desnivell

Go, go, go, let’s go

Assemblea General

 Avui hem tingut assemblea general de l’equip.

Com ja sabeu, els dies de l’assemblea és obligada fer·”La llarga” que ens permet desfogar-nos a sobre de les bike i tenir unes reunions més relaxades.

Deu n’hi do, el gruix del grup no l’havia fet des de fa una pila d’anys. Significatiu, degut a la irrisòria activitat que, com a grupeta, estàvem tenint.

En Manolo, el Fulgui i el David prèviament l’havien ciclat les darreres sortides per comprovar que tot seguia “a puesto” i també per tancar alguna que altra transacció.

Per als neòfits, “La llarga” ve a ser com la llotja del Nou Camp o del Bernabeu, és el centre de negocis més gran que existeix en el mon del ciclisme. Aquí s’han tancat vendes de bikes i algun que altre negoci que no ara no ve al cas.

Dons desprès d’haver-la ciclat de nou desprès de quasi fa més de cinc anys, me’n adono que haig de revisar la classificació de les sortides que vaig fer a wikiloc. Aquesta la tenia catalogada com a sortida infantil.

Bé, com avui tocava assemblea, l’assistència ha estat multitudinària. Només han faltat la delegació d’Arenys, en Josep A. al que li dediquem unes paraules més endavant, el Sherpa, que al·legava que no podia matinar i en Fulgui que no ha presentat cap excusa i que tindrà la conseqüent sanció.

Dons érem tots, en Bartu, la nova Scott del J. Sicilia, en Manolo, el Sebas amb la seva vella i caduca Orbea, l’Abelaira, l’Efren i jo mateix, que tot cofois sortíem cantant i celebrant la nova sortida.

No era qüestió de prendre mal a les primeres de canvi i la sortida ha estat per Collbató i el Bruc Residencial. Aquí en Bartu ens ha dit que li esperava una suculenta botifarra a Cal Noio i que ens deixava i que ja ens veuríem a la tornada.

La baixada a la riera no va ser gaire ràpida perquè la temperatura baixava a la mateixa velocitat que l’alçada del terreny. I la pujada... dons encara més lenta. Al davant suposo que contínuament es repassaven tot traient-se les peganites, però no puc afirmar res perquè no els vaig veure (estava pagant el peatge de tres setmanes aturat per imponderables).

I des del Coll del Bruc vàrem baixar per carretera fins al casal del Bruc per celebrar la tant esperada assemblea.

El primer que es decidí es l’atorgament de punts per aquells que es lesionin a sobre la bike, i és que l’Aniento va tenir un fatal accident dissabte, trinxant-se la clavícula per més d’un lloc i el tindrem de baixa una bona temporada. Algun descerebrat inclús proposà la realització d’un memorial al seu honor, però això només ho tenim reservat per aquells que pengin la bike (Pepo, Miguel, Cristòbal, ...) i, de ben segur, que d’aquí poc, tindrem al Josep surfejant corriols impossibles.  

El segon punt va ser la deserció en massa per obtenir el PIN de la Montserratina 2024. Aquells que la facin i presentin el PIN, tindran una bonificació de 300 punts.

I el tercer era decidir si agafaven el maillot o la jaqueta per a la roba d’hivern. Es decidí la jaqueta i està previst demanar un Maillot de màniga llarga per aquesta propera primavera.

El quart punt del dia era veure com estava el finançament de la meva ebike. Es va fer un silenci sepulcral, només interromput per les mossegades als entrepans de formatge que l’Efren, el David i en Sebas s’estaven cruspint.

Per sort, gràcies a la càmera oculta que tenia a l’habitació on us provàveu les talles, la venda del calendari Els Bikedeferro en gallumbos em permetrà tenir un ingrés addicional que em donarà per la bike i la bateria addicional de reserva.

Finalitzada la reunió vàrem baixar cap a casa, on ens vàrem trobar de nou al Bartu que ens acompanyà la resta del camí.

Us deixo amb la imatge del track i una curiositat, a la baixada per asfalt sense pedalar, la velocitat punta ha estat de 62 km/h.

Go, go , go. Let’s go!!

Canvi de líder

 Massa dies sense crònica i és que tanta pluja i tants partits de bàsquet no donen gaire teca per poder escriure una crònica com cal.

Les sortides infantils que fem (les úniques que em puc permetre), tampoc ajuden, però no penseu que m’he quedat amb els braços encreuats.

 Tot el contrari, he estat treballant amb el nou projecte de indumentària d’hivern, han estat moltes hores dedicades en aconseguir un disseny digne a l’alçada de la qualitat dels riders Bikedeferro.

 També, però de manera infructuosa, he estat cercant patrocinadors que ens ajudessin a sufragar la bestreta que haurem de fer per a la roba d’hivern (suposo que no els hi feia el pes que volgués incloure una ebike en el paquet).

Segons el calendari, està previst que aquesta mateixa setmana m’arribi la roba per saber la talla que hem de demanar. Així que m’arribi us faré la convocatòria, la idea és la de poder fer la comanda aquesta mateixa setmana, a veure si la tenim per al mes de febrer...

(una cosa, ens demanen el 50% a l’hora de fer la comanda).

I, pot-ser, tenim alguna sorpresa per a qui lideri la classificació a final d’any (s’han d’alinear els astres i plutó ha de convergir dins Andròmeda).

I parlant de líder, si Josep, la Competi premia la constància i una setmana sense sortida es fatal! Fa quinze dies només érem en Manolo, el David, en Barto, el Sebas i jo. No van haver bonificacions. Suficient per a que Romario lideri la classificació. Cadascú ens hem afegit 20 puntets més.

Ara haurem d’estar atents a possibles sabotatges i actes poc legals que puguin tergiversar el resultat final. Per sort, el servei jurídic, de nou torna a ciclar amb nosaltres tot i que, per temes de confidencialitat, se n’amagui a les fotografies.

 

I de la sortida d’aquest diumenge els punts de competitivitat se’ls duen els que han fet la llarga (Manolo, David i Fulgui).

Diumenge vinent està previst fer el cafetó al Prat (vaja) i recordeu que el dissabte 14 ens espera el PIN!!

Go, go , go , Let's GO!!