TILT

Us en recordeu de quan jugàveu al pinball i sacsejàveu amb més força del permès la màquina i apareixia el TILT o final de partida? 

Dons la sortida d’aquest diumenge ha estat una mica o menys així 

Però abans d’entrar en matèria i, desprès de les darrers queixes enèrgiques dels integrants del grup, us indico les puntuacions obtingudes de fa dues setmanes:

• Fulgui: 20+3 (IO)
• J. Sicilia: 20 + 3 (IO)
• Manolo: 20 + 3 (IO)
• Sebas: 20 +3 (IO)
• David: 20 + 3 (IO)
• J. Vives: 20 (que bueno que viniste...)
• Efren: 20 +3 (IO)

El premi a la competitivitat se’l reparteixen els que van fer el bonus track de la llarga: Manolo, Fuigui i David. Un puntet extra per a cadascú.

I tornant als fets, dons vist com van les puntuacions, dissabte vespre i diumenge matí vaig intentar insistentment entrar dins la indumentària oficial Bikedeferro. Gobik fa un material elàstic, però la meva panxa supera el límit elàstic de la tela de l’equipació. Per sort, s’apropa el fred (winter is coming) i que jo sàpiga, no tenim indumentària oficial d’hivern. 

Tot i l’amenaça de pluja quasi quasi van fer ple (més que res perquè li havien dit al Carles que sortíem si o si). Faltaven el Vives, que treballava i el Sherpa. Fins i tot ens va venir a saludar en J. Aniento que tenia una cita amb una botifarra al Bruc. 

L'inci va ser lent, en Fulgui i el Sebas anaven al davant marcant un ritme cansino seguits de l’Efren, que bloquejava qualsevol intent d’avançament. 

Un petit incident amb un radi que no volia baixar el pont del Diable va estar a punt d’amargar-me la sortida. 

Seguíem a un ritme lent, en J. Sicilia i jo ens miràvem un pel nerviosos perquè tots dos teníem compromisos al migdia i semblava que no arribaríem a temps. 

El bo d’aquest ritme, és que et permet conversar sense que se’t talli la respiració. En Carles, amb la gravel, es deixava caure al darrera per comprovar que ningú no girava cua. 

Al Manolo se li va acabar la paciència i en una maniobra arriscada avançà l’Efren a una distància de 1,8 m per evitar la intercepció. A partir d’aquest moment, el que havia estat una passejada digna de “verano azul” es convertí en la típica sortida Bikedeferro: tots estirats i petites agrupacions de 2 o 3 riders. 

Els del darrera podíem seguir les traces del degoteig dels bidons cara avall dels que ens precedien.  El camí del riu estava poc concorregut (els dies que plou, els de les ebikes no surten per perill d’electrocució), el ritme viu, però no asfixiant. 

I el Manolo i el Fulgui, llençats per veure qui dels dos s’enduia el premi a la competitivitat, es van passar de frenada. Total, que els vàrem haver d’esperar per re-emprende la ruta correcta. 

I a l’hora del cafè, dons ens va començar a ploure. Curiòs que a mi em van deixar l’única cadira que no estava a l’eixopluga. 

Tornàvem, desprès d’un malentès sobre la quantitat d’entrepans ingerits, amb un plugim que ens acompanyaria bona part del camí de tornada. 

De nou les petites agrupacions, aquesta vegada en Carles decidí de passar al davant per donar conversa al Manolo i al Fulgui. Jo em deixava caure al darrera, per acompanyar al Bartu, que semblava cansat però que realment estava reservant forces. 

Al arribar al pont del Diable, el meu maluc de titani entrà en ressonància amb el radi que havia perdut i es produí el TILT. Literalment, sense forces. 

Les males llengües ho atribueixen a que aparegueren unes amazones amb el bidó cara avall que ens demanaven auxili per poder arribar a Masquefa i em van descentrar.

En aquests casos la solució és molinillo i a sofrir els comentaris companys de ruta. Per cert, les amazones, deu-n’hi do com tiraven. I no m’explico com havia pogut arribar per camins la que anava amb bicicleta de carretera.

A la SEAT en un camí recte sense pèrdua, en Bartu i l’Efren es van perdre. El grup decidí d’esperar-los, deixant que tant en J. Sicilia i jo seguíssim endavant per allò dels compromisos. Altres dos que quedaven descartats per al premi de la competitivitat

Abans d’arribar a Abrera ja m’havien donat caça de nou.

I arribàvem a casa. Però just abans, un biker amb la indumentària oficial em digué. Ho he intentat però no us he donat caça. Era el Toni, que havia sortit un pel més tard (sobre les 10) i que anà fins a San Ramón per trobar-nos. 

A mi m’han sortit 75 km.

I les puntuacions son les següents:

• Manolo: 20
• Fulgui: 20+3 (IO)
• J. Sicilia: 20 + 3 (IO)
• Sebas: 20 +3 (IO)
• Efren: 20 + 3 (IO)
• Bartu: 20
• Carles: 20 + 3 (IO)
• Ferran: 20

Punts extres:

• J. Aniento: 10 + 5 (venir a saludar)
• Carles: 15 venir des d’Arenys
• T. Cuevas: 20 + 3 (IO)

El premi a la competitivitat queda desert, ningú no va pujar al pont del diable a sobre de la bike. 

PD: La sala BAR, desprès de la visualització de les imatges de vídeo i del tercer GinTònic, ha decidit atorgar els tres punts de la competitivitat al Sebas: es va quedar a només un esglaó del Pont del Diable i va fer la rampa del pont.

Disbauxa

Deu n’hi do la moguda que heu muntat amb La COMPETI, he estat revisant fotografies, mails, fax i demés per poder determinar quina informació de la presentada era verídica.

Finalment he hagut de recórrer a la IA per a que discriminés tot el que és fake de la realitat ciclista. He de reconèixer que ChatGPT és un bon aliat alhora de trobar solucions per a problemes irresolubles.

En definitiva, segons aquest anàlisi el resultat estaria de la següent manera:

1 – J. Flores: 1.556 punts (342 sortides, 20 sense cap equipació i 500 fotos al mòbil).
2 – Manolo: 763 punts (9.937 comentaris als whats del Fulgui)
2 – Fulgui: 763 punts (9.937 comentaris al whats del Manolo)
4 – Carles: 669 punts (-1.000 punts per haver arribat sense aigua als bidons)
5 – Sebas: 590 punts (5.500 punts a TINDER)
6 – T. Cuevas: 550 punts (i això perquè s’havia adormit)
7 – J. Aniento: 545 punts (falta computar els 968 punts que farà demà)
8 – J. Sicilia: 540 punts (440 son traspassats del seu germà)
9 – Ferran: 15 punts (quan li càpiga la indumentària oficial, segur que millorarà la puntuació).
10 – David: 10 punts (les sortides en e-bike no es poden computar)
11 – Efrén: Ha presentat recurs a la UCI, CiU i POM (pendent de computar).

Però com tots ja sabeu, el resultat d’aquesta classificació és totalment arbitrària, esbiaixada i injusta i va en funció de com m’hagi despertat. Resumint, que com haig de comprar uns anells, de les evidències presentades només comptabilitzaré els 10 del David.

Per cert, a la sortida de la Diada, ja van sorgir veus indicant que només puntuessin les sortides que es fessin amb el grup.

I de la sortida de la Diada, dons una mica com l’organització de les manifestacions dels partits polítics, sense unitat i sense esma.

En J. Sicilia, el Sebas l’Efren i jo, sortíem direcció croissant passades les 8 del matí.

El ritme, una mica superior al de les anteriors, no sé si era pel fiasco de diumenge, perquè era una sortida a mitja setmana, perquè feia molta rasca i ens havíem d’escalfar o perquè algú havia entrenat, però no vaig trobar l’aire a faltar fins arribar al camí de les batalles.

A la barrera vàrem cremar quatre contenidors i un cotxe de la benemèrita i, amb l’escalfor de les reivindicacions, ens oblidàrem de fer la foto oficial. Creieu-me si us dic que tots, absolutament tots portàvem els bidons cara avall.

El croissant i, aquesta vegada si, l’escalfor d’un cafè amb llet ben calentet, ens donà l’energia per arribar a casa.

I les puntuacions de la diada:

• J Sicilia: 20 punts + 3 (indumentària oficial)
• Sebas: 20 punts
• Efrén: 20 punts + 3 (indumentària oficial)
• Ferran: 20 punts
  

Per unanimitat el premi a la competitivitat se l’endugué l’Efren (+3) que va intentar liderar la sortida repetides vegades però tan en Sebas com el Jose li van deixar les coses clares.

Per si algú sospita si hem fet la sortida, adjunto el recorregut:

Si nois, se m'ha mort l'ordino i he perdut el programari, a partir d'ara us haureu de conformar amb aquests gràfics...

Go, go, go, let's go!!

Campanyes publicitàries o el nou TINDER

Quin enrenou aquesta setmana amb els supermercats i les pinyes, el que semblava un acte natural i espontani ha resultat ser una campanya publicitària, que a l’equip de marketing d’una reconeguda cadena de supermercats de la que no diré el nom, se li ha anat de les mans.

I és que el MERCADONA s’ha omplert de preadolescents en l’horari de 19 a 20 hores, de totes totes, un públic objectiu que no és el target desitjat pel supermercat.

Això ha provocat que durant tota la setmana m’hagi estat impossible, per falta de matèria primera, poder fer la increïble pizza tropical que a la major part de bikers ens agrada.

El que realment em sap greu d’aquesta història, és que els del marketing, han copiat la idea del ligoteo del món de les bikes:

No cal que us ho recordi, però de tot biker és conegut que, quan busques rotllo, has de portar el bidó cara avall, com el que surt a la foto.

Aquesta sempre ha estat la manera de lligar, a sobre de la bike: sempre mires el cul del que hi va al davant, la respiració és molt forta, el maillot súper arrapat i això dona peu a moltes males interpretacions. Com que no abans no hi teníem TINDER, algú va tenir aquesta feliç idea i així evitar malentesos.

Aclarit el tema, us comento la sortida d’aquesta setmana i les novetats al bloc.

La previsió del temps no augurava que diumenge hagués sortida, però en Jose Sicilia, en plena eufòria pel partit del Barça, envià amb traïdoria i nocturnitat el missatge de convocatòria.

L’Efrén i el David es descartaven de seguida, al·legant causes diverses i poc creïbles.

La resta, resignats, preparàvem tot l’imprescindible per a la sortida.

A les 6 del matí, el despertador vibrava i saltava del llit, tot cofoi, per gaudir d’un matí pedalant.

Al carrer començaven a caure quatre gotes que no presagiaven una bona sortida.

Veient que el temps no millorava, vaig copsar al grup sobre la conveniència de sortir i va ser en Sebas (a este no los han cambiado), que digué que agaféssim l’impermeable i cap amunt.

Arribava xop a la parada de BUS del PIR2, on els meus companys s’aixoplugaven:

I quan va deixar de ploure insistentment, ens posàvem l’impermeable per sortir direcció al Bruc.

No hi havia gaire gent, només un grup d’uns 10 e-bikeros ens passaven a tota bufa per anar a esmorzar a la Vinya Nova (que per cert, està de vacances).

Al arribar al camí que ens porta al cementiri, la pluja començà a caure amb insistència. Ens aturàvem per tornar-nos a posar l’impermeable que només feia uns minuts que ens havíem tret,la cremallera del Sebas tornava a travar-se, la pluja queia més insistent, la paciència que s’anava esgotant...

En aquest moment i vist el panorama, tots vàrem acordar que el millor que podíem fer era anar a prendre un cafè a Collbató.

 I si, bikers, avui 1 de setembre comença la COMPETI!! no digueu que no estàveu avisats.

Repartim els punts de la jornada:

 

• Com que la sortida no ha cobert el 60 % del planificat, només es suma la meitat dels punts: +10
• Uniforme oficial: J. Sicilia  + 3.
• Premi a la competitivitat: no hi ha hagut cap dubte, per la seva insistència en sortir i per la lluita ferotge amb la cremallera, Sebas + 3.
• No hi ha hagut penalitzacions.

PD: no sé si us heu fixat en el detall de les fotos d’abans: