Davant aquest ambiciós repte, quina és la recompensa?
Segur que a nosaltres no ens espera una multitud victorejant els nostres noms, empenyent-nos les darreres rampes, acompanyant-nos corrent per a que fem el cim. No és just i hem de posar-hi remei: El premi per fer el cim el portarem des de casa.
Si sou seguidors del blog o del whatsapp, sabreu que hi ha tres pilars sobre els que es sustenta el blog:- Sortides èpiques (plantejades pel Cosco, l’Alessandra o la Cristina)
- Crítiques al GPS del Fulgui (per no dir la marca per a que els de Garmin no s’enfadin)
- Concurs culinari (sense culot)
Sí, portarem alguna cosa en base a pasta fullada, xocolata i poma.
De ben segur ens donarà forces per poder baixar a la velocitat que puja en Sagan per arribar a dinar a temps…
Demà, més (i més seriòs per començar a preparar la logística de la sortida)
PD: Si algú li sobra una flaca, al Raül li aniria bé...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada