Però que hem fet!!
De mica en mica van marxant, tot comença com un joc, ara fa una petita sortida, ara surt entre setmana... i passa el que ha de passar.
El resultat uns monstres de les bikes que, com aquell dels hostalets, malauradament han passat al costat fosc.
I ho anomenem costat fosc perquè ho tenim molt negre o pelut si volem seguir el seu ritme. Si senyors, estem davant d'un veritable procés secesionista, aquest si que inconstitucional. Ja no cal ni fer la classificació, han reventat literalment tots els registres.
Si segueixen a aquest ritme, aconseguiran arribar allà on els exploradors no van poder arribar, al límit del mon.
Aquesta crònica no intenta, ni molt menys, fer ombra a la pel·lícula d’Al Pacino (Carles i Efren vosaltres ja m’enteneu), però és que arriba un moment que un ha de tornar als orígens per tornar a trobar el sentit de tot plegat, de tornar a sentir passió per aquells petits detalls que t’omplien el dia a dia i que, sense saber perquè, deixen de tenir sentit.
El gruix del grup ha marxat, i seguir-los suposa patir, patir molt. D’altra banda, el Sherpa m’ofereix unes sortides amb mega-cracs del club ciclista…, l’alternativa és patir encara més.
Què em queda? tornar al principi de tot plegat per intentar trobar allò que va fer que estimés aquest esport.
Així que dissabte, a quarts d’onze del mati, vaig sortir direcció Can Maçana. La idea era provar-me, veure la capacitat de patiment que podia acumular.
Els genolls semblava que anaven a trencar-se en cada moment, els turmells eren dues roques inflexibles que ni tant sols van voler aturar-se quan avançava al camí veïnal a la secció femenina del club ciclista Esparreguera.
Un cop fet el cim, l’alternativa, dons allò que als del costat fosc no els hi agrada: cercar tots els corriols que hi havien de tornada a casa. Bé, em tornava a divertir a sobre de la bici.
Pel diumenge, el del costat fosc (a excepció del Cosco) estaven literalment trencats. Als meus fútils intens de sortida multitudinària només va respondre en David (el Fulgui ni Portals 2015 ni Ducatti ni res de res).
El gruix del grup ha marxat, i seguir-los suposa patir, patir molt. D’altra banda, el Sherpa m’ofereix unes sortides amb mega-cracs del club ciclista…, l’alternativa és patir encara més.
Què em queda? tornar al principi de tot plegat per intentar trobar allò que va fer que estimés aquest esport.
Així que dissabte, a quarts d’onze del mati, vaig sortir direcció Can Maçana. La idea era provar-me, veure la capacitat de patiment que podia acumular.
Els genolls semblava que anaven a trencar-se en cada moment, els turmells eren dues roques inflexibles que ni tant sols van voler aturar-se quan avançava al camí veïnal a la secció femenina del club ciclista Esparreguera.
Un cop fet el cim, l’alternativa, dons allò que als del costat fosc no els hi agrada: cercar tots els corriols que hi havien de tornada a casa. Bé, em tornava a divertir a sobre de la bici.
Pel diumenge, el del costat fosc (a excepció del Cosco) estaven literalment trencats. Als meus fútils intens de sortida multitudinària només va respondre en David (el Fulgui ni Portals 2015 ni Ducatti ni res de res).
Només sortir se’ns va afegir en Fabian de Zona Bici.
Quina sortida!! han estat només 31 km, però tot corriols i pujades cardio. Per fi BTT en estat pur i a més arribant a casa a les onze, prou d’hora per a que la família pogués gaudir de la nostra companyia.
De moment no deixaré de practicar aquest esport (a no ser que el metge m’ho prohibeixi). Ara toca recuperar l’estat físic (no sé com perquè el cap de setmana vinent em toca de cangur) i, mica en mica, intentar seguir l’estela dels del costat fosc.
PD: Aquesta setmana estic de viatge i no puc, però dijous 5 de març farem un curs bàsic del Land per a que podeu editar i dissenyar noves rutes (ja us aniré informant).
Quina sortida!! han estat només 31 km, però tot corriols i pujades cardio. Per fi BTT en estat pur i a més arribant a casa a les onze, prou d’hora per a que la família pogués gaudir de la nostra companyia.
De moment no deixaré de practicar aquest esport (a no ser que el metge m’ho prohibeixi). Ara toca recuperar l’estat físic (no sé com perquè el cap de setmana vinent em toca de cangur) i, mica en mica, intentar seguir l’estela dels del costat fosc.
PD: Aquesta setmana estic de viatge i no puc, però dijous 5 de març farem un curs bàsic del Land per a que podeu editar i dissenyar noves rutes (ja us aniré informant).
Res més, sigueu bons minyons i no feu spinning. Per cert, l'anterior crònica només 5 visites....
Haber si volvemos a las salidas dominicales en btt y hacemos rutas nuevas , no tan duras como la del sábado que me deje los hígados !!!!!! Ferrán pon un poco de orden ¡¡¡¡¡¡
ResponElimina