Dissabte varem gaudir de
la lectura de la crònica del Fulgui descrivint la
fantàstica tertúlia que va tenir amb l'Efrén l'1 de maig tot
pujant cap al Cogulló.
Avui tocava donar la
benvinguda a la primera 27,5" del Bikedeferro Team. Amb aquesta
premissa, i tot cercant alguna cosa diferent, vaig estar concatenant
dues rutes: La creu d'Olorda del CC Esparreguera i l'Ermita de
Castellbisbal dels de Probike. El resultat una ruta de 98 km i un IBP
de 149 (digueu-me agosarat):
També hi havia la
possibilitat de fer La Portals 2014, que també és una ruta digna
per a una inauguració.
Per guasap, al veure que
la primera ruta suposava arribar pels vols de les 14:30, l'Efrén es
declinava per una Portals. Però la confirmació del Cristòbal a la
pedalada va trasbalsar el plans: el nou destí era El Castell de la
Pobla de Claramunt, ruta que ell no havia ciclat i que en principi
havíem d'haver fet per acomiadar-nos del ferro.
Deu minuts abans de l'hora
convinguda, a casa, hem acabat de posar aire a les rodes i oli a la
cadena de la màquina de l'Efren. Des d'allà cap al PIR on ens
esperaven el Sebas, el Manolo i el Cristobal. Més tard s'ha
presentat en Flores.
Quin fred!! He ajustat la càmera de
vídeo, m'he posat el paravent i cap amunt. Les primeres sensacions
força bones, al camí veïnal m'he quedat acompanyant al Cristòbal
que anava un pel pillat de cames.
És difícil oblidar la cadència
cansina després d'un any amb el ferro. Tenir únicament dos plats
simplifica les possibilitats de relació a desenvolupar, i la veritat
és que no he trobat cap a faltar.
A l'alçada de Collbató
seguia fent fred, hem vist que la bici del Lluís estava al seu
portal però no l'hem localitzat perquè ens acompanyés. Passat el
Bruc Residencial la primera prova de foc, el corriol pedregós que
porta a la fàbrica de ceràmica.
Com podeu veure a les
imatges, ni m'he despentinat. I a més la bike anava on jo volia que
anés!
Al camí de les batalles
el Cristòbal s'ha recuperat i ha decidit donar caça al Manolo,
Sebas i Flores que lideraven la pedalada. Jo m'he quedat petant la
xerrada amb l'Efrén. Esperant que arribés la segona prova: les
ondulades.
A excepció del Cristòbal,
el grup capdavanter la fet d'una tirada. L'Speaker ens animava i ens
guiava per la pujada però primer l'Efren i jo acte seguit hem posat peu a terra. S'ha de
dir que he continuat l'ascensió a sobre de la bici, però el comitè
no em vol donar el 10 punts de bonificació.
De Can Maçana al camí
que ens portava a Montserrat Parc. D'acord, les 27,5” no són tant
rodadores com les 29”, però la lleugeresa del quadre m'ha fet
volar per la pista. Ni m'he adonat de la lleugera pujada que hi ha a
mig camí.
Aquí en Sebas,
convalescent de la setmana passada, ha decidit tornar cap a casa (70
+ 10 punts). Havíem de prendre el camí de les antenes fins al
corriol del senglar. No ho tenia molt clar i he fet una pujada molt
conservadora. A l'entrada del corriol m'han deixat tornar a gaudir de
la meva flamant bike:
He tingut un parell
d'errades de navegació que ens ha fet arribar al Castell per una
ruta alternativa.
On hem aprofitat per fer unes fotos i on uns riders
de Vilanova s'han jugat el físic per uns comentaris desafortunats.
Hauríeu d'haver vist com li canviava la cara al Cristòbal.
A la tornada, el genoll de
l'Efrén li ha començat a fer la guitza. Tot i que anava al davant a
la part tècnica ha hagut d'anar reculant per poder moure un ritme
que no el fes patir tant. Els que anaven sobrats (Manolo, Flores i
Cristòbal) s'anaven rellevant per donar-li ànims per finalitzar la
fita.
I per fi varem re-coronar
el coll del Bruc. Quan ja estava disposat a prendre la carretera per
arribar a casa, el líder de la classificació va fer una Ferranada,
és a dir, proposar una alternativa al camí de tornada. I l'Efrén
va i la casca!! s'apunta a tornar per La llarga.
L'speaker de nou
m'esperonà tant a la baixada per la riera com a la següent pujada,
per poder acabar a un bon ritme aquest primer contacte amb la 27,5”.
Jo vaig fer una parada
tècnica a Collbató per allò de felicitar les mares i em vaig
perdre el millor de la sortida: un scott va estar a punt de
causar la caiguda dels tres riders, que van perdre la noció del
temps i dels frens.
Bé, espero que els seus
comentaris ens aclareixin les circumstancies.
A mi m'ha sortit una mitjana de 18km/h en moviment (impossible de fer amb el ferro).
I les bonificacions:
10 punts per al Manolo, al Sebas i el Flores (les ondulades)
3% addicional per al lesionat que va demostrar un esperit de lluita digne d'un bikedeferro.
M'alegro molt de que hagis tingut tant bona estrena! :-D
ResponEliminaFent una ullada a les marques més comuns de btt, he vist que ja no fabriquen 26. Pot ser? Només 27 i 29.
Carles
Ara sin que tenim al Ferran content, esta super.........
ResponEliminaLa culpa la seva nova Scott de 27,5 " , per fi ara podrem fer sortidas
sense la preocupacio de si el ferro d'en Ferran pot arrivar al final ....
Dons per la meva part una sortida molt plena,
llastima del genoll de l'Efren, que no el va deixar finalitzar a bon
ritme el final....
A per cert " speaker " ??????, tambe podriem dir
" animator ", "entertainer " o " cheerleader " No ?????
Una cosa mes, ara que tots estem amb bikes decents,
nomes ens caldria l'equipament .
em de fer un pensament..........
salutacions a tots : Josep Flores
Home, com a cheerleader jo entenc una altre cosa, vaja amb més scott...
EliminaI parlant d'scott, no t'has oblidat de dir el que va passar al camí veïnal?