Perdoneu pel titular, però
és que no he trobat al Pompeu la traducció al català d'aquesta
terminologia ciclista per descriure els problemes mecànics de les
nostres bikes (en Pompeu no era de bicicleta, li agradava més el
monopatí).
Després de la sortida
fallida d'ahir i amb la previsió amenaçant que havien fet els homes
del temps, vaig proposar de fer-ne una de ràpida, més que res per
treure'ns el neguit de tants dies sense pedalar.
A les set en punt ja hi
eren al PIR en Manolo, el Cristobal que havia oblidat de portar el
casc i l'Efren amb la roda desinflada. Començàvem bé!!
Per no perdre el costum,
m'he presentat passats 5 minuts de l'hora convinguda. Resolt el tema
del casc, (pontelo/ponselo) sorgia el gran dubte, on anem a inflar la
roda? Estava caient una espècie de xirimiri que no convidava a fer
grans rutes (la idea original era fer La Llarga), a la benzinera de
La Creu (la BP) la maquina d'inflar rodes estava espatllada, i baixar
fins a la Repsol no ens feia gaire gràcia.
Així que l'opció de
desviar-nos a Can Dalmases semblava una bona alternativa, i així ens
estalviàvem la pujada de l'EADA. Bé, d'aquesta observació en
Manolo no ha fet cas, perquè al arribar a la Font del Códol ha
enfilat cap amunt fins a l'esplanada del planeta de los simios (així
és com anomenàvem de joves a l'esplanada que hi ha a la carena de
Serra Alta).
Des d'allà hem baixat per
inflar tranquil·lament la 29” de l'Efren, gràcies al Manolo, que
era l'únic que portava monedes per la màquina.
Des de Can Dalmases se'ns
ha acudit de reprendre la ruta original, fent drecera per camins que
habitualment no ciclem. Ha estat una bona idea, camins que
transcorren pel mig del bosc, amb la terra humida, amb un parell de
trams tècnics en els que ens ha calgut posar el peu a terra, però
que, ens han fet sentir l'esperit de la BTT.
Per si ho voleu repetir,
aquí us deixo el detall de la ruta:
Quan enfilàvem la pujada
des de les granges de Can Cairot (les del costat del gos que no para
de bordar) és quan la meva BH s'ha posat melosa i m'ha començat a
fer la chupona.
Chupona: acció per la
qual la cadena no es desenganxa del plat (queda xuclada) i trava el
pedalier al embolicar-se sobre aquest. Normalment es deu a un desgast
de les dents del plat que fan una rebava que arrossega les baules.
L'efecte s'aguditza en presència d'aigua, que fa una pasta amb el
líquid lubricant i el fang.
Com que estat a punt de
caure un parell d'ocasions, m'he hagut d'oblidar del plat petit i he
fet tota la pujada amb el plat mitjà.
Al coll del Bruc, l'Efren
m'ha dit que a la seva 29” li passava el mateix. Impossible, si
només té un any! Llavors hem fet l'anàlisi en detall de la
transmissió. El veredicte estava clar: li feia la guarrona.
Guarrona: acció per la
qual la cadena, pedals, canvi, desviador no funcionen com estaven
dissenyats, provocant reaccions inesperades (canvis aleatoris,
enganxades de cadena, rodes desinflades, etc.). Aquest efecte es
produeix per una manca de manteniment total de la bicicleta, excés
de fang acumulat, inexistència de líquid lubricant. Imputable 100%
al rider (que hauria de perdre tots els punts a la classificació).
Tot i la pluja, hem fet el
corriol que transcorre paral·lel a l'autovia, on la flora autòctona
ens ha premiat amb una neteja de cutis i cames.
A les onze del matí, la
feina estava feta, només calia rentar les bikes i cap a casa.
A mi m'han sortit aquestes
dades:
Distància: 42 km
Ascensió acumulada: 791 m
Velocitat mitjana: 12 km/h
I els punts:
Manolo: 84
Cristobal: 84
Efren: 84
Ferran: 84
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada