Aquesta és la frase que, segons el Dani, dic cada diumenge quan sortim en bicicleta. Però avui era veritat, amb prou feines havia dormit tres hores, tot i que les instal·lacions que tenen a l'hospital d'Igualada per a les urgències pediàtriques són força còmodes. A petició de la majoria, havíem avançat l'hora de sortida a les 7:00 i no volia que els meus companys diguessin que m'estimava més quedar-me sota els llençols, oi Efren?
Com era tan d'hora, en Fulgui ha vist que avui si que tocava, ja feia més d'un any que no feia una ruta llarga (per no parlar del Catllaràs) i inspirat pel concert pel Dret a decidir i en un rampell de catalanisme ha vist la llum: anar al centre de Catalunya.
En David tenia un dinar familiar a la platja i ha girat cua a mig camí, però si el senyor Flores no hagués hagut de parar imperiosament a ingerir aliments i líquid per no morir d'inanició, el ritme que hem portat ens hauria dut a casa pels vols de les 11:00 (o sigui que les properes vegades no tindrà excusa).
Al Cogulló ens hem fet les fotos de rigor però no des de la bandera, perquè avui hi havia massificació de ciclistes (els companys de LATACA inclosos):
Riders: Flores, Fulguitron, Dani, Josep i Manolo
Però si us heu fixat en el perfil, haureu vist una petita diferència respecte a altres ocasions que hem anat, i és que no podia desaprofitar que en Fulgui havia vingut per acompanyar-me a baixar pel corriol.
Aquest esdeveniment ha quedat gravat per a la posteritat en el següent vídeo, en el que també podreu observar el descens sense pedalar per la carretera de Castellfollit a Maians, i alguna cosa més:
Les dades de la sortida:
Aquest any em sembla que anar al Cogulló és una sortida que ja tenim com a ruta senzilleta. Ens calen nous reptes. D'aquí en quinze dies anirem a La Bola i la Creu d'Aragall. Penjarem les possibles propostes per a què les voteu (David i Efrén, ja esteu organitzant-vos amb les respectives parelles per poder disposar de TOT el matí del diumenge per gaudir de la bicicleta).
I per acabar només informar-vos que ja s'ha inaugurat la tradició estiuenca del CFR (anar a prendre una Clara com a Final de Ruta), des d'on hem pogut saludar al senyor Aniento que tornava de la seva sortida a hores més humanes.
Salut riders!!