Després de la canya que els "colegues" em varen donar ahir, avui no pensava sortir a fer un vol. Cap al migdia el termòmetre anunciava quasi 37ºC, el que havia de fer: un dinar ràpid, seure al sofà i veure el tour mentre el cos havia d'iniciar una becaina.
Però no, els meus fills havien pres possessió del comandament de la tele i la meva parella havia ocupat l'habitació o sigui que ni tour ni becaina.
Sort que he rebut un missatge esperançador que deia: a la mateixa hora i al mateix lloc.
I si, he agafat la bike de carretera prometent que arribaria d'hora per fer el sopar.
Les cames si ahir no responien, avui s'han declarat en vaga (suposo que per les retallades). No podia arribar al port del Bruc. En Josep ha decidit intentar portar-me però quan la pendent s'enfilava no havia manera de moure la bicicleta.
I quan hem arribat a la cruïlla de Castellbisbal i he vist que en Cuevas tombava cap abaix, les forces m'han abandonat (com al Caballero Oscuro). He vist l'hora i he girat cua cap a casa.
I encara no havia fet el cim quan he rebut la fatídica trucada. Es veu que havia d'arribar a les 20:10 i ja eren les 20:05.
I per acabar-ho d'adobar, en Cuevas a tornat a punxar (encara tenia claus en Manolo).
Bé la resta ja la podeu intuir. Se m'ha aplicat la llei marcial: res de carretera i les sortides post-posades fins a nova ordre.
Ah el sopar m'ha sortit de nassos, però no ha servit com atenuant.
Ei, us dec una cervesa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Dons no, és tant sols fi d'any, perquè el meta del cicle, velo o com voleu anomenar a les vostres muntadures, està més viu que mai. I c... -
Per fi, dia festiu i sol !!!! Ja era hora, n'estàvem fins al gorro de tanta aigua rajant del cel, perquè l'altre, la que esta als ... -
La ruta ja estava decidida des del Colibrí. Aquella havia estat una travessa dura i llarga, quasi agònica, en la que els Bikedeferro ens vè...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada