La veritat és que l'ocasió s'ho mereixia, i és que és difícil ensenyar camins nous a Josep A., que avui ens ha acompanyat.
I hem tornat a punxar roda (però només un cop), i jo aquesta vegada no m'he caigut (encara tinc els blaus de la setmana passada).
També els nens han tingut temps per esbargir-se una estoneta.
En arribar a l'alt del Fideué hem trucat al Sebas, per a que ens convidés a beguda fresca ja que passaríem davant de casa seva, però ha tingut una emergència i ens ha deixat penjats (alguna cosa de la mare de Deu del puny), total que hem hagut de pujar a Esparreguera per carretera (estàvem deshidratats)
Res més, salut, artrosi, Molina no m'esgarris el cap de setmana, i bici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada