Jornada d’estrena d’equipació amb molta il·lusió.
Ni tenir un bon mal de genoll i bessó, ni el veí de dalt que m’ha desvetllat a les dues de la matinada arrastrant cadires, han aconseguit que no fes via cap a Esparreguera per rodar amb els amics de bikedeferro.
Arribo puntual a casa el Ferran que m’espera amb la preuada vestimenta i un café de champions.
Cal dir que interesa fer-li la pilota per aconseguir punts i escalar fins la segona posició de la classificació. El primer lloc és i serà d’ell i tots tenim assumit que el màxim on podem arribar és a ser segons.
Com deia, el café estava boníssim i el Ferran encantador com sempre. Es un amor aquest home.
Segueixo fent ruta cap a la parada del bus on em vesteixo adecuadament i arrenco cap a trobar la resta de bikers.
M’esperaven (per ordre alfabètic) el David, el Josep Oliver, el Manolo i el Sebas.
Ens ha vingut a saludar en Josep Aniento perque crec que això dona punts. M’alegro perque així ens hem pogut veure també.
En Toni Cuevas per el contrari ha sortit i no l’hem vist. Punts negatius!
I l’Efren, un altre que entre l’alfil, la reina i el peó al final no el coneixerem.
Hem arrancat ràpid cap amunt direcció Collbató.
Es complicat trobar la pressió adecuada de la gravel en funció del tipus de sortida. Normalment li poso una pressió estandard i Déu dirà. Avui anava perfecta per el pedregós terreny del Montserratí.
La conversa com sempre era distesa.
Repassant el temps que deu fer que no es fan segons quins trams o que no es toca la bici de carretera en grup.
Hem especulat sobre a quins riders els aniria bé la bici elèctrica per gaudir 100% de les sortides.
Crec que sempre comentem les mateixes coses però cada sortida s’hi afegeix algun rider a la llista d’elèctriques.
A cinc metres de la barrera em truca el Ferran que ja tenia ganes de venir a esmorzar amb nosaltres i li ha semblat fent numeros de temps i distancia que hem anat molt lents. Haurem de fer una recolecta per comprar-li una calculadora perque la seva fa catufols.
Al Casal ens esperava en Jose que mica en mica va recuperant-se i segur que no trigarà a rodar amb nosaltres.
Hem demanat l’esmorzar i m’ha semblat que al cambrer li agrada el risc ja que m’ha preguntat si l’entrepà el volia sencer o només la meitat. Tu m’has vist xaval???
I amb el cigaló em pregunta si hi vull madalena.
Es pot dir que avui no era el seu dia.
Una de les millors coses d’aquesta sortida és que ja tenim data per El Mariner. Anoteu a les agendes el 15 de juny.
Quan quedi poc farem llista i encarregaré a alguna guingueta perque ens facin un pica pica i una paella.
Ben esmorzats hem encarat cap avall per la ruta habitual ja que teniem ganes d’omplir les bicis i les equipacions de fang ja que anavem tant pulits que semblava que no haviem sortit de l’asfalt.
Una bona rentada a la ballena azul de turno i petons i abraçades fins la propera. A molt tardar, el 15 de juny per fer plegats El mariner.
Serà com el dia D però enlloc de les nostàgiques platges de Normadia podrem gaudir del Maresme tropical i assolellat.
Tindrem un track ple de sorpreses.
No us ho perdeu!
Pd: Ja tinc ganes de que s’actualitzi la classificació perque entre la pluja de la setmana passada, l’equipació i el desplaçament d’avui, i la crònica, per fi sumaré una mica més de l’habitual.
