Bon dia, avui faig la darrera crònica del blog en moooolt temps. I, és que la vida útil del maluc ha arribat a la seva fi i haig de passar per quiròfan.
Deu n’hi do, comencem un 2025 amb ple de baixes: el genoll del Vives, l’espatlla del Josep (que és l’únic que continua sumant punts al haver-se lesionat “in missió”), en Bartu que també ha tingut una intervenció urgent i ara la meva.
Però vaja, la continuïtat del grup està assegurada, ha tornat amb més força que mai en J. Sicilia que no deixarà que els ànims defalleixin. I tots estem esperant amb candeletes que en Flores s’hi afegeixi de nou (la vestimenta ja la té, ara no més cal que infli les rodes de la bike).
I parlant de la vestimenta, seguint el quart article de la “Murphys’s law”’ segur que arriba qun estigui en plena operació, així que , una altre que no podré estrenar fins a la temporada vinent.
Recordeu que, fer la sortida tot estrenant vestimenta oficial en grupeta, té una bonificació única de 100 punts a la classificació.
I la sortida de diumenge passat? Dons bé, retornant als orígens.
Els meus companys de ruta (que son uns malvados) han aprofitat l’absència del Bartu per pujar tres o quatre punts el ritme de pedalada, el que fa que sempre vagi fent de cotxe escombra. Això si, no em deixen sol ni un moment, es van deixant caure de forma alternada per donar-me conversa- Nois no cal, si al Fulgui el sento a quatre quilòmetres de distància.
Volia gravar una mica de vídeo i, a la part inicial, els avançava, m’aturava, els gravava venint de front, deixava que passessin i després, moooolt desprès els tornava a donar caça (o no).
Dons es veu que en una d’aquestes seqüències, just quan estava avançant membres per tenir una bona imatge de l’entorn, m’hi vaig apropar una mica al Sebas, que com ja sabeu busca tots les artimanyes i argúcies per poder sumar punts de manera indiscriminada.
El que més temia es va confirmar a la sala BAR, concretament al BAR del Juanjo, unànimement van decidir que havia estat una conducta inadequada i per tant se m’havia d’aplicar la sanció de 10 punts que ingressaven directament al compte del Sebas. Ni el croissant de xocolata ni el cafè amb llet a 350ºC (per cortesia del Manolo) van poder compensar l’ultratge dels meus companys.
Com ja m’ho temia, al arribar a la barrera i al suggerir-me pujar a Can Maçana, ni m’ho vaig pensar, vaig girar roda i cap amunt. Sentia veus al darrera que deien: “no que era broma...” així que tots vàrem fer la ruta superclàssica que en tant de temps no havíem rodat.
La tornada va ser més curta de l’esperat, al arribar a l’EADA batuda de porc senglar i gira cua cap al camí veïnal.
Finalitzar aquesta etapa tot fent una clàssica és un bon colofó. Companys ens veurem d’aquí uns quants mesos a sobre de les bikes.
Ah, us deixo la puntuació de la sortida:
- Ferran: 20 (-10)
- Sebas: 20 (+10)
- Manolo; 20 (+3) Va fer el turmalet un cop havíem tornat a casa
- David: 20
- Josep S.: 20
- Fulgui: 20
PD: Durant la meva absència heu d’enviar foto de la sortida per atorgar punts i, si algú redacta i em fa arribar cròniques de les sortides tindrà 50 punts addicionals per crònica
