Para empezar, Can Maçana

Ei companys, podríem dir que ja estic a un 40% de la meva recuperació. La veritat és que avui ja hem pogut fer el coll de Can Maçana, i això sense que els participants a La Tavascà, ens hagin enganxat. 

El dia ha començat amb una gran decepció: el Pali no s'ha presentat, i això que tots estàvem frisosos per tastar les delícies gastronòmiques que segur que ens ha portat (orujo, sobaos, quesada, i algun bou de mar).

També s'ha desmarcat el Dani, que està de mudances i ha vingut a viure prop de casa per oferir-se a fer de cangur de les bessones del Fulgui que, tampoc s'ha presentat. 

A primera hora del matí estaven, els germans Sicilia (Manolo i Josep), en Pepe Flores, els dos benjamins (David i Guillem) i el redactor d'aquesta crònica. Hem sortit direcció Collbató, i algú ha pujat a un ritme un pel superior a les seves possibilitats, oi Guillem?

M'ha agradat que la gent que m'anava avançant reduïa la marxa en part sorpresos per veure'm a sobre de la bici i per preguntar-me com em trobava (Toni de Lataca, Sancho, etc.). 

La resta de la pedalada no té més història, hem arribat com hem pogut a Can Maçana. Jo molt millor del que em pensava, i la veritat és que el ritme no ha estat gaire fluix, i si no us ho creieu mireu la velocitat mitjana en moviment (i la velocitat màxima). Al final de la sortida he arribat un pel tocat a l'espatlla. 

Distància amb altures	31.27 km
Ascen.acum.	700 m
Altitud Màxima	721 m
V.mitjana mov.	13 km/h
Duració	03:19:46
Temps parat	00:45:20
Velocitat màxima	41 km/h

També he enregistrat un vídeo com a prova fefaent de la sortida (no com d'altres que diuen que fan rutes mítiques i no aporten evidències). La música "Nit de lluernes", que és el millor del vídeo, torna a ser de Nyaksu

Y punto.

Be companys, per fi deixaré de donar-vos la vara amb els periples del Pali per l'Espanya profunda.

Finalment ha arribat sa i estalvi a Villamorisca (punt d'origen i final) de la ruta que ha practicat durant les seves vacances. Ara ens toca fer-li perdre l'estat físic que ha guanyat. Es a dir, el proper diumenge, pujar a Can Maçana i baixar, amb parada a la Vinya Nova o a Cal Noio per esmorzar (i així totes les setmanes fins l'agost).

Ell ja ha començat anant a la "zona humeda" de Lleó.

Les estadístiques de la ruta han estat:

- Distància recorreguda: 1.566 km

- Ascensió acumulada: 40.000 m (àprox.)

- Contactes: Una brasileira de Rio

- Avaries: Bloqueig del buló de la roda del darrere i una cadena trencada.

- Empipades: 1 amb els habitants de cabrales (es que són...)

- Remullades per culpa de tempestes: 3 en un dia

- Altres remullades: no disposem d'informació, però segur que ha pillat amb la brasilera.

I tot això, segons el Manolo, sense sortir d'Hostalets de Pierola.

Au, que vagi bé!-. Fi de crònica i de secció.

Etapa épica

Aquest titular no correspon a l'etapa d'avui d'en Purito Rodríguez que, val a dir, s'ha posat avui com a líder del Giro.

Es tracta del resum de l'etapa del Pali, a les 22:00 l'he trucat per veure com estava (aquest migdia m'ha trucat un parell de vegades però no l'he pogut atendre).

Feia veu de derrotat, acabava d'arrivar al càmping i no havia ingerit res de menjar des del migdia, i encara havia de muntar la tenda de campanya, i tot per culpa de les indicacions d'un lugareños al bonic poble de Cabrales (no se si la respiració entretallada era pel cansament o per la gana).

Us explico la ruta: ha sortit de bon matí des d'Avín direcció a Cabrales, el dia solejat, perfecte per buscar  alternatives, i és aqui on l'han vist amb cara de pardillo i li han comentat que la ruta la podia fer via A-264 fins a Bejes. El que no li han comentat és que aquesta carretera es converteix en pista pedregosa des de Sostres, de fet és una carretera poc ciclable que circula per la carena dels picos d'Europa.

Suportant temperatures de sensació de més de 30ºC, al arribar a Bejes fent memòria de la família dels amables habitants de Cabrales ha pres rumb cap Ojedo i en plena pujada del port ha trencat la cadena.  

Els vint-i-tants quilòmetres de pujada se li han fet eterns, però quan ha fet el cim ha vist la llum i s'ha deixat caure fins a Cervera de Pisuerga on farà nit. 

Demà ja arriba a destí en una etapa que podríem catalogar de passeig i regocijo.

Li he dit que recuperi forces a la "zona humeda" de Lleó.

Etapa 11: Casi los lagos de Covadonga

Li havia proposat, però només ha arribat al santuari de Covadonga (es veu que feia tard). La veritat és que és una excusa barata ja que ha anat molt més lluny del que tenia planificat en aquesta ruta.

Farà nit a un càmping d'Alvin, 

Respecte als encàrrecs hem tingut la mala sort que, mentre s'estava cruspint la paella de marisc, li han robat l'alforja que havia comprat per portar l'orujo, els centollos, la quesada i els sobaos. 

Nois, només ens queda el consol del convit del Fugui pel comiat de la bicicleta, perquè si hem d'esperar que el Pali ens porti alguna coda de teca ho tenim magre.

Apa, bona nit (que aquest em passa els partes cada dia més tard).

Etapa 10: Això s'acaba !! Puerto de Vega - Perlora

S'esperava un dia amb pluja, però l'únic que ha patit ha estat el marisc que el nostre company s'ha cruspit a Cudillero ( i té la barra de dir-nos-ho), on ha arribat aquest migdia.

Ha passat Aviles i demà té previst visitar Gijón.

Segons el wikiloc ha fet 99.94 km i 2.100 m  de desnivell. Ho podriem catalogar com una etapa conservadora per reservar forces de cara als Picos de Europa (passarà per Cangas d'Onis i no pujarà a Covadonga) 

Ah! ara també he aprés a penjar els mapes del wikiloc

Bé, demà més.

Etapa 9: Abadin-Navia

Avui faré una traducció literal del parte de guerra:

Hola amics, primer de tot donar-vos les gràcies pel suport que està rebent de part de tots en aquesta aventura (no crec que sigui pels nombrosos comentaris a les cròniques, penso que ho diu per a que no li reclamem l'orujo i els sobaos).

He sortit des d'Abadin per la nacional fins a la costa i seguint la costa fins a Ribadeo. He pres la nacional fins a Navia, tal i com estava planificat. Faré nit a un càmping a Puerto de la Vega.

La costa meravellosa, en particular la platja de Las Catedrales. El dia ha estat fantàstic molt de sol i reservant forces per a la muntanya que s'apropa.

Si voleu veure la ruta al wikiloc cliqueu aqui

Si em pregunteu per què no he posat el track amb el meu programa, és que he estat molt enfeinat posant el meu gràfic, si xicots, avui he sortit amb la BTT, més o menys com l'etapa del Pali (15,26 km i 189m d'alçada acumulada). M'han acompanyat  David, Guillem i Josep S. (i les trucades insistents de la Núria quan ja feia més d'una hora que pedalava). En Dani ha estat baixa d'última hora per problemes de salut (i perquè pintava pluja).

He fet un vídeo on el millor és la música (d'un colega de la feina)

La setmana vinent, torno. Demà una nova crònica del Pali

Etapa 7 y 8: Lires - Santacruz (A coruña) - Abadin

Bé, he estat un pel atrafegat i no he pogut fer la crònica quan tocava. A més no m'ha donat temps de poder grafiar la ruta realitzada.

Les cròniques:

Divendres va ser un dia fosc, amb molta poca emoció i un pel avorrit pel paisatge (es clar, les noies anaven fins a Santiago) i ara no es troba a cap que li doni conversa. Ha fet nit a un càmping i ha pogut fer una mica de turisme per A Coruña (ha vist la Torre de Hercules).

Dissabte ha fet la ruta prevista però per variants, de A Coruña a Betanzos, després a Villalba i finalment a Abadin on, i això si que és noticia, ha trobat un alberg per 5 €. Ha tingut un dia tempestuós i ha hagut d'aturar-se varies vegades.

Les altres cròniques:

Això és el mateix que l'ha passat al senyor Aniento (lo d'aturar-se) quan en Cuevas i en Manolo l'anaven matxucant rumb cap Igualada. O el que va pensar Pepe Flores el divendres fent la llarga.

Ja veig que aquí tothom està prenent forma física per humiliar-me quan torni a sortir amb la penya.

Bé, jo demà faré una sortida d'1 hora amb els petits... però tranquils que ja em trobareu ...

PD: Igor tu no surtis que aquesta gent no fa bondat .

Etapa 5 y 6: Palas de rei - Noia - Lires

Passat l'episodi de la Brasileira, en Pali ha seguit pedalejant per les contrades galegues.
I si ha trobat algú pel camí no m'ho ha comentat per a que no surti publicat, però sospito que no va sol, ja que ha canviat la ruta inicial per anar per la costa (massa bucòlic).

En quant als kilòmetres i el desnivell millor que ens ho expliqui ell quan torni (no ho poso per que les dades poden variar força). L'únic en el que us de fixar és el punt d'origen i el punt d'arribada.

Dimecres el va passar força acalorat en part pel sol i per l'excés d'esforç del dia anterior (ja m'enteneu).
Avui ha tingut un dia per gaudir, tot per la costa i m'ha dit que es queda a Lires a veure la posta de sol.

Ara és el moment que podem aprofitar per a que carregui les alforges amb productes típics, si els dieu als comentaris els hi demanaré. De moment la comanda és aquesta:

1 Ampolla d'albariño

1 de crema d'orujo

2 kg de bou de mar

(Quan torni a Asturies ja li demanarem la sidra, a Unquera unes caixes de corbates i els sobaos)

 

Etapa 4: Grandas - Brazil - Palas de rei

Bé, faig la crònica amb un dia de retard però és que en Pali no m'ha passat la crònica fins a altes hores de la matinada.

Abans de res comentar-vos que aquest migdia ja estava a les portes de Santiago, i que a aquest ritme segur que acaba abans d'hora.

La jornada d'ahir va ser diferent, a la sortida de Grandas el nostre ciclista va conèixer una amazona brasileira, de Rio de Janeiro per ser més concret, i van fer un tram junts. Es veu que feia fred (no més de 5ºC) i buscava mètodes alternatius per entrar en calor.

Segons les meves dades surten 140 km, però segur que n'ha fet de més (jo no tenia previst l'entrada a Lugo i segons el va entrar a fer un cafè).  

Etapa 3: Grado – Grandas de Salime

Primer de tot demanar-vos disculpes per no haver pogut penjar la crònica ahir, diguem que la fisio es va passar 3 pobles i vaig haver d’anar a dormir abans d’hora.

Pel que fa al nostre intrèpid cicloturista només dir-vos que ja el tenim a les portes galegues. Ha fet una variació respecte a la ruta prevista (es veu que no era prou dura per ell i li vol donar més emoció).

Segons les seves informacions ha dinat a Tineo i des d’allà fins al port de Palo s’ha trobat amb molta boira. El cel ennuvolat i la temperatura de 10ºC.

Ha allargat la ruta fins a Grandas de Salime un pel derrotat (la informació me l’ha passat a les 21:55). Total uns 124 km i un desnivell (segons el programa) de 4.434 m.

Aprofitant que està a terres asturianes li he encarregat que es porti unes quantes ampolles de sidra per celebrar la seva tornada (el marisc que l’agafi a A Coruña).

El box de williams está que arde. Etapa 2: Acebedo - Grado

Si nois si, quina cursa, quina calor, i n'hi ha que l'èxit els hi fa treure foc pel box!!! Esperem que aquest fet no perjudiqui les futures edicions de la F1 a Montmeló.

Bé, avui toca comentar la jornada d'aquest diumenge, en Manolo en Pepe i el Dani s'han cascat uns 46 km, però això es peccata minuta comparat amb la segona jornada de l'excursió de Pali: 125 km i 2.725 m de desnivell.

Segons ell, avui ha fet rasca, no ha vist el sol però no li ha plogut, la temperatura al port de Tarna només era de 3 graus, i la màxima d'avui ha estat de 15ºC.

Amb aquest ball de temperatures, lògicament, s'ha quedat a fer nit a un alberg de Grado.

PD: Les cròniques són informades a partir de les connexions via whats app. Tanmateix hi han veus anònimes (que responen a les inicials de Manolo S.) que dubten que estigui de viatge i que diuen que les cròniques les està passant des d'Hostalets de Pierola. Caldrà justificar-les amb material gràfic (coming soon).

Etapa1 : Villamorisca - Acebedo

Bé, en Pali ja ha començat la pedalada per l'Espanya profunda, hores d'ara el tenim a Acebedo, com podeu veure en el següent gràfic.

El temps ha estat força bo, tot i que s'ha creuat amb una petita tempesta. Si no fa els quilometres planificats no serà per les inclemències meteorològiques. No s'esperen precipitacions els propers dies.

 Les dades de la sortida són aquestes:

Distància amb altures	69.91 km
Ascen.acum.	1147 m

Un aperitiu pel als propers dies (ja ho veureu).

Ah, i vosaltres sortiu demà?

Luz al final del tunel...

Ei companys,

Això està un pel avorrit, no em passeu cròniques, no feu comentaris, "vamos que sou uns desaborios".

Però tot s'acaba, i jo ja he començat la recuperació.

En principi les millors perspectives estaven cap a finals de juliol, però la rehabilitació està sent força ràpida. De moment només pedalo a sobre del corró (rudillu) que he heretat del Manolo (si mireu cap al vespre al balcó de casa veureu una clavícula pedalant).

Aquesta setmana, per no veure com sortiu i morir-me d'enveja, hauré de marxar a  Montmeló a veure alguna cursa.  Però la setmana vinent, potser surto amb els benjamins (David i Guillem) i amb moooooolta cura de no caure al terra.

Bé i per anar fent boca, durant les properes dues setmanes aniré informant-vos diàriament dels avenços en la sortideta que té planificada en Pali.

De moment avui arribava a Villamorisca (província de Lleó)

coming soon...