First Dates

 Bones Bikers,

 En plena pretemporada i ja comencem a escalfar motors de cara al 31 d’agost, data que començarà una nova edició de La Competi.

Aprofitant la sortia multitudinària d’avui (només ha fallat en David que estava donant-ho tot a sobre de l’escenari de Canet Rock), hem estat perfilant les regles de la nova edició. L’objectiu, que pugui guanyar d’una punyetera vegada aquesta classificació.

Un ocellet ens ha explicat que el casinet del Bruc s’ha convertit en el restaurant de la temporada d’estiu de First Dates. Dissabte van veure com una parelleta ben acarameladeta prenia un refrigeri sota l’atenta mirada del Juanjo i d’un convidat de luxe (que és qui, amb ajuda de la XatiGPT, ha redactat el primer esborrany de les regles de La Competi). Tots ben atents perquè la parelleta de ben segur que repetirà.

També hem parlat de la proposta per l’stage de dos dies per la cloenda de la temporada 25/26. Tothom està il·lusionat i aquesta vegada en Sebas diu que es llençarà a la platja amb banyador o sense. La conversa, diguem-ne que s’ha desviat quan parlàvem de portar matalassos inflables, on han començat a deixar anar la imaginació a uns extrems que censurarien el contingut del bloc.

I si, avui m’ha tocat el rebre, quina colla de malvados, han pujat a un ritme molt més viu que de costum (suposo que com que ha començat El Tour, tot s’encomana), quan aconseguia reunir-me amb ells, les orelles no em paraven de xiular... Fins i tot se’ls hi ha afegit un que portava una e-ktm.

Això si, baixant, han perdut molt, inclús el Manolo es queixava de la falta de ritme.

Se m’ha acudit fer en solitari un dels corriols alternatius a la pista i, per culpa dels esbarzers, els braços se m’han quedat amb més rascades que l’esquena del tortolito de First Dates.

I parlant de molt temes, dons resulta que ara començarà el 20è aniversari de la primera sortida de la colla (jo no havia nascut), el més d’agost farà 15 anys de la primera crònica Bikedeferro i això ho hem de celebrar.

Havia pensat en un sopar de germanor, una barbacoa, però què carai, que millor gest de camaraderia ciclista que donar-me un cop de mà a la mudança aquest mes d’agost. Us guanyareu el meu respecte incondicional i la meva estima.

 Us deixo amb la imatge de la ruta d’avui:

 

Go, go , go, let's go!! 

PD: Qui vulgui, dimarts vespre sortida a les 21:00 fins la Vinya nova

EL MARINER

 Bon dia Bikers,

Si fa molts dies que la vam fer, però encara m’estava recuperant de l’esforç de la pujada a la Creu de Canet, qui era qui deia allò de “que no estamos tan mal?”

Bé, la lectura és que, a partir d’aquí, la cosa no pot més que millorar, ja hem tocat fondo i ara tot cap amunt. No sé qui es va inventar aquesta frase, però no seria millor dir que ara tot fa baixada?

Desprès de moltes setmanes coordinant la logística, que si portabicis, que si furgoneta, que si anirem a dormir a casa del Carles, ... finalment van optar per l’opció menys sostenible i vàrem anar amb cotxe particular, això si, en parelles.

La ruta, totalment adequada a l’estat anímic del grup i d’extrema dificultat per al meu estat físic.

Corre un vídeo (manipulat) en el que diuen que em vaig aturar a mitja pujada a la Creu de Canet.

Que puc explicar-vos que no sabeu, la sorpresa del Carles al aturar-nos a Sant Andreu de Llavaneres per fer el primer cafè, quan encara no havíem no sortit? Que baixant corriols encara tinc moltes coses a dir? Que pujant pista no em queda alè per poder dir res? Que ens va anar d’un no res de redecorar un mini?

La variant acabem la ruta tot fent una paella i una remullada a la platja, ha arribat per quedar-s’hi.

No hi ha millor colofó per iniciar el període estiuenc sense la pressió d’actualitzar “La Competi” i l’any vinent ens han promès un “stage” de dos dies: Carles, se’t gira feina!!

Aprofito per comentar-vos que aquest divendres, si les tempestes ho permeten, iniciarem els divendres de farra: sortides nocturnes en bike per sopar al Bruc (encara que l’amiga brasilera del David ja no hi sigui).

També que iniciem la nova secció Bikes and Gadgets (encara en construcció) on presentarem els projectes que des del club i amb finançament de la Comissió Europea, estem desenvolupant, com ara les “ulleres piboneres” o la “polsera pajillera”.

L'arròs covat

 Bon dia Bikers, desprès d’una setmana sense crònica tornem-hi de nou.

Perdoneu però les celebracions de la 28a lliga m’han tingut molt ocupat i no he trobat temps per poder fer una crònica mereixedora de les vostres benvingudes crítiques.

I sí, La Competi tampoc estava actualitzada, no patiu perquè ja està tot comptabilitzat i em sembla que el resultat està dat i beneït.

Només un hipotètic triple empat en caigudes sumat a un Cogulló extrem podrien canviar el que sembla més que evident: el Fulgui i l’Efren baixaran de la classificació.

Però no ens despistem i anem pel contingut.

Gràcies al festival d’Eurovisió arribava amb més de 20 minuts d’anticipació al PIR3. No suporto aquests tipus de festivals i a les 10:00 del vespre ja estava sobant.

Feia una mica de fresca, tot i que, amb uns maniguets i una rebequeta, la sensació era confortable.

El primer en arribar va ser en Sebas (que volia sumar el punts per puntualitat continuada), al poc temps en J. Sicília i quan encara faltaven 10 minuts per a les 8:00 arribava el Manolo.

Ningú més s’havia manifestat, érem els que érem i començàvem la ruta.

El primer escull va ser travessar la riera Margerola al seu pas per pont d’Abrera. El cabal era abundant, les aigües tèrboles, molt tèrboles. Diguem-ne que la barreja de les restes del botellons de la nit anterior, sumades amb tot allò que baixa de Can Rial, fan un líquid radioactiu altament tòxic que desfà al contacte qualsevol element orgànic. Vaja que ficar-hi el peu no era una opció.

Desprès de fer el cabra per sobre de les roques, i encarant-nos cap al túnel, rebia la trucada del Toni que es queixava que no hi havia ningú a l’hora convinguda.

Sincronitzàvem rutes per trobar-nos en marxa i prosseguíem el camí.

Haig de confessar-vos que, desprès de la trucada, algú del grup va refermar la idea que la ruta estava escrita i que ningú i repeteixo, ningú, no la canviaria.

I ara tocava pujar fins a la Beguda, com sempre, els corriols de la iaia eren la millor opció, malgrat les ortigues que ens recordaven la seva vigorositat deguda a les recents pluges.

Jo havia promès 10 punts extres a aquells que fessin el corriol sense posar peu a terra i en J. Sicília s’ho va prendre tant a pit que, quan ens vam aturar per deixar passar una bellíssima runner, al no treure el peu per sustentar-se, va caure de costat (aquesta tècnica la domina la meva parella, se n’oblida de treure el peu del pedal quan s’atura).

Sortint del corriol m’estranyava que en Toni no  ens hagués donat caça, trucada i, com era de suposar, ja ens havia superat. Ell ja era a Masquefa.

Des de Masquefa, en comptes d’anar per la riera, preníem la via que hi ha al costat de la carretera. Segons el Toni, “sortida verano azul”.

Perdia de vista el grup, malgrat no haver pràcticament desnivell. Fins a que de cop un bol·lard de fusta impactà violentament contra el Manolo. Però, com que no l’havia vist?

Fent el croissant al KAKAO dels Hostalets es va explicar: aquests dies, per a que sàpiga quina és la ruta que han pres els del davant, deixava anar unes engrunes de pa. Com que avui venia el Toni que li agrada esmorzar bé, hi havia el risc que se les anés menjant pel camí. Per tant una alternativa era deixar un rastre de sang per a que els pogués localitzar.

La tornada més tranquileta, de nou cap a La Beguda per les vinyes, corrol de la iaia i desprès una mica de riera plena d’aigua tòxica per no arribar a casa nets i polits com quan havíem sortit.

Resumint. queda menys d’un mes per al Mariner i jo ja ho tinc clar, em prendré l’arròs covat, no hi ha manera de moure l’scott.

I les fotos de la sortida:

Vols dir que ha sortit?

 

Quina pinta!!

Sí, no és un holograma

El David que ara fa hores extres a GLOBO

PD: El proper cap de setmana  jo no surto, podeu aprofitar per escriure la crònica i fer fotos (si no, no hi ha punts)

Go, go, go, let's go!!

Abduïts

I és que no trobo una altre explicació.

Des de que he tornat de la meva retirada obligatòria per l’operació de Lucy, m’he adonat que les coses a la grupeta estan canviant.

Surten entre setmana, proposen rutes esbojarrades, tenen un ritme de mil diables...

Si us soc sincer, ja fa dies que m’havia adonat i, avui, he confirmat les meves sospites.

No és normal que l’hereu dels Sicília, desprès de més de 6 anys d’aturada, en tant sols dos mesos em tregui les pegatines només començar a pedalar.

No és normal que, malgrat la previsió del temps intempestiu previst per aquest diumenge, ningú, repeteixo ningú no posés en dubte la sortida dominical. Es veien els llampecs a sobre de Montserrat, se sentien els trons amenaçants i a les 7:30 (mitja hora abans de l’hora convinguda) En Jose S. i en Sebas ja estaven fent guàrdia al PIR.

Però, què estava passant? On és aquell que té la major part de frases mítiques del blog? On és aquell de “no hablemos de salidas que nunca vamos a hacer”?

Per un moment he pensat que aquesta estranya malaltia afectava només a aquests dos individus, però, què em dieu del sospitós silenci de l’Efren? O de les esporàdiques absències del Fulgui? Per no parlar de la increïble habilitat del David en els corriols i alçaleres (bé, per ser justos això ja ho feia abans).

Avui en Sebas demanava més, plovia i volia més.

Fins i tot el grup ha decidit d’anar a fer un homenatge a la cadena del Josep A.; però quan hem tingut aquest corporativisme?

Només faltava el semàfor per veure la cadena

Només em quedava en Manolo, l’únic que no havia canviat gens ni mica. Marcar ritme i criticar als caràcols, però la meva sorpresa ha estat quan he sentit llençar flors al Fulgui, com? Surt de la seva boca la paraula Fulgui sense cap retret addicional?

Consultant al gran erudit Iker Jiménez, m’ha confirmat les meves sospites, els Bikedeferro sense la meva presència havies estat abduïts pels alienígenes que els han usurpat la personalitat,

Només espero que en Toni i el Carles se n’hagin pogut lliurar.

I és que tot quadra, molt sospitós l’accident del Josep A., en una zona que només calia posar un semàfor per indicar la presència de la cadena, molt a prop del casinet del Bruc que regenta un tal Juanjo que, curiosament, té els mateixos croissants de la fleca del Bruc que tant anhelen els nostres amics .

Si és que la imatge de Google Earth ho deixa molt clar, és l’espai ideal per amagar una nau alletant (nave nodriza).

La nau hi cap justeta, però hi cap

No sé quan temps podré resistir abans de caure també sota la influència dels alienígenes que ens volen conquerir desapiadadament, pot-ser una ebike els podria contenir

Mentre arriba el moment, intentaré seguint escrivint cròniques, si més no que quedin com a testimoni a l’estil del mecanoscrit del segon origen.

I relatat amb tot els detalls els esdeveniments d’avui, us deixo amb les imatges de les sortides dels nostres amics:

Fotomontatge del Fulgui

La nota discordant del Carles

El Toni vés a saber ón

El gruix d'abduïts

La propera víctima, al davant

Han estat poc més 31 km plens de fang, que no sumaran, però tampoc restaran de cara al Mariner.

I canviant de terç, estem ultimant els detalls del Mariner. Caldria que ens manifestéssim de cara a organitzar el viatge amb una furgo tots plegats o amb sistemes híbrids (pensant, com no, de la petjada de carboni del desplaçament). Pot ser la majoria es tele-transportaran...

Go, go, go, let’s go!!!

El rondinaire

Bon dia de nou bikers,

Com es nota que la temporada està arribant a la seva fi, tothom intentant esgarrapar punts d’allà d’on és impossible, cercant fórmules per a l’aplicació de sancions d’actes inexistents, etc.

Inclús les males llengües dictaminen que ja saben quin seran els guanyadors quan encara queda la part més decisiva de la temporada.

Sí, enguany tancarem la puntuació tot coincidint amb el meu aniversari (jo crec que m’hauria d’atorgar 150 punts per questa meravellosa coincidència), i així poder arribar a la fita del mariner sense recels ni tensions acumulades. Que millor que gaudir d’una paella de germanor.

Tot i que, ara que penso, el millor d’aquestes trobades es sentir les floretes que s’envien mútuament el Manolo i el Fulgui.

Desprès d’anar a dormir a altes hores de la matinada per culpa dels horaris de la final de la copa dels caçadors d’elefants, arribava al PIR un pel més tard de l’habitual (tantes emocions m’havien afectat l’estomac).

Quasi em dona un cobriment de cor al veure l’equip que m’estava esperant: als habituals Manolo, Sebas, J. Sicília. i David, se n’havien afegit en J. Oliver, en Fabian i un altre col·lega que no sé com es deia.

Se’ls veia a tots molt frescos, actius i plens d’energia, en comptes d’haver estat mirant 120 minuts de 22 nois donant puntades a una pilota, es veu que havien anat al Monestir per fer unes pregàries, meditar i observar l’espectacle de drons que els hi va omplir l’ànima de bones vibracions i sentiments.

Que us haig de dir, quin ritme que portaven, se n’havien oblidat que encara estic convalescent? I pretenien que arribés així a la Bauma? Jo ja em veia fent mitja volta a Collbató per culpa del suc de civada de doble malta fermentada que havia pres la nit anterior: em feia un xup-xup  en el més profund de la meva essència.

Que se m’escapin quan fa pujada, vale, però no podia ni seguir-los als descansillos. L’únic bo d’anar a aquesta velocitat, es que no t’enfangues. L’aigua bruta dels basalts en el trajecte des de la roda cap a la roba ja s’ha solidificat i rebota.

Per sort el gruix del grup ha decidit pujar per el camí de les batalles (l’opció d’arribar-hi per la llarga se m’hauria fet impossible d’assolir. Els ultra-mega-pro (que no rebran punts) i en J. Oliver decidiren de pujar uns quants punts més el ritme, així que sàviament els van deixar marxar.

A la barrera, pels comentaris dels companys, algun rondinaire ja havia proposat d’aplicar-me penalitzacions per fer ombra, per saludar als cargols, per anar amb calça curta, per portar una 27,5, etc., si els fes cas tindria 1843.2 punts negatius.

Sort que en J. Sicília va posar seny i decidí deixar la Bauma per a una propera sortida. Bàsicament va amenaçar a dos rondinaires de fer-los treballar el dijous per garantir subministrament als Bon Preu de tot el montserratí.

I baixàvem tot cofois a fer el cafetó amb el Juanjo. Café tranquil, tot contemplant la processió de la Moreneta a la televisió.

Com que ells si que s’estaven enfangant, vàrem canviar el trajecte de baixada, ho fèiem per la banda muntanya que està molt més sec. Vàrem aprofitar per fer uns corriolets que feia molt temps que no ciclàvem. Puc afirmar que deu-n’hi do com es perden les facultats, ningú no va caure però, a excepció del David, tots arribàvem amb els braços agarrotats.

Aprofitarem la setmana vinent que vindrà en Fulgui per fer la Bauma.

També tenim imatges gràfiques de la sortida del Carles.

 

No sé localitzar exactament la ubicació, però veient la seva pinta, segur que no feia la rasca que teníem al Montserratí.

Un últim missatge, els punts de la classificació els tinc custodiats i contrastats en diversos servidors repartits per tot l’estat, no intenteu manipular-los que no ho aconseguireu. Només una apagada general a nivell global podria alterar el resultat.

Go, go, go, let’s go!!

Comencen els playoffs

 Comencen els playoffs

Tot i que el món té un ull posat a la nostra classificació, l’altre el té als playoffs de l’nba.

Avui m’he llevat ben d’hora per poder veure els primers partits de la primera ronda i no han defraudat gens ni mica. Això ja va de debó.

M’ha recordat que quan vinguin els messos clau de la classificació de bikedeferro tots intentarem buscar aquells punts que ems acostin a la part de dalt per tenir opcions de victoria.

Però no oblidem que en els petits detalls que cuidem ara és on es guanyarem o es perdrem la lliga.

Centrant-me en la sortida d’avui diré que tenia mil opcions avui i finalment m’he decidit per acompanyar al meu amic Miquel de Bike4ever a Santa Fé amb opcions serioses de Turó de l’Home.

Val a dir que els meus últims anys han estat un batibull emocional i aquest matí m’he llevat amb una idea molt clara, quan tens la sort de veure clar que el t’aporten amics i familia és el millor d’aquest món, tot canvia dins teu. 

Per això no he dubtat gens ni mica en fer la sortida amb un molt bon amic.

Agraït per aquest pensament i sense més dilació m’he menjat els cereals de cortesia i he fet via direcció Arenys de Munt on m’esperava el Miquel ansiós de desnivell i quilòmetres. La muntanya i el nostre esforç decidiria si erem meritoris d’entrar a les pàgines d’or del blog de bikedeferro com han fet durant tants anys els amics de la grupeta.

Avui ells havien quedat a les 8h i de ben segur han escollit una bona ruta per estar apunt per El mariner que cada dia el tenim més a prop. Ens hem de posar ben en forma per no fer esperar la paella final no fos cas que la menjem freda.

Fent via cap amunt arribem a Collsacreu per deixar-nos caure cap a Vallgorguina.

La temperatura és aproximadament de 5° i vaig d’estiu per poder rascar uns punts portant l’equipació. Em compensa un bon refredat a no perdre de vista els de dalt.

Arribats a Sant Celoni tornem a escalfar i ja no deixem la pujada fins a Santa Fé.

Com sempre el meu excés d’hidratació fa que hagi d’aturar-me i li dic al Miquel que segueixi perque tenia esperances de tornar-lo a agafar.

Un s’ha de motivar amb aquestes petites coses.

Arranco poc convençut i als minuts ja trec el fetge però començo a entreveure el seu llum del darrera i això em dona forces extres per enxampar-lo.

Arribem al mirador i fem la foto obligatoria per recordar un dia meteorològicament espectacular i amb un paisatge verd com mai l’havia vist. Les pluges generoses han fet del Montseny un paradís visual que de ben segur durarà fins la tardor.

A mida que arribavem el tràfic augmentava i sort que hem aconseguit taula a l’Avet blau per fer un merecut cigaló amb una torrada amb embotit.

Al sortir i arrancar, el fred a la vall et calava fort però per sort teniem una mica de pujada per escalfar i afrontar la baixada amb alguna pulsació de més i no morir congelats.

A menys de 10° a 40 km/h en bicicleta ja sabem el que significa en quant a sensació de fred.

Pujem a antenes i decidim deixar el Turó per un altre dia que anem amb més temps. 

Baixada de vertígen fins Sant Celoni on hem decidit pendre’ns amb molta calma la pujada a Collsacreu.

Despedida cordial a Arenys de Munt i fins la propera que serà ben aviat.

Per cert, tornant al que ens interesa, els Lakers han perdut el primer partit de la serie per més de 20 punts de diferencia.

Donava la sensació que Minnesota jugava playoffs i l’equip de Los Angeles encara tenia el cap a la lliga regular. Quan jugues eliminatòries no et pots permetre errades així.

Per Sant Jordi el segon partit.

Sigui com sigui, visca en Hansi Flick!

Nota del BOSS:

I aquí la resta de fotos dels Bikedeferro:

El gruix del grup fent la ja habitual veneració del DOLMEN de Setmana Santa

En Toni, mostrant-nos que a Almeria segueixen escrivint al revés

En Josep, fent espai per que hi càpiga la paella del Mariner

Digues-me Sushi!

Que bé, aquest diumenge hem tingut una sortida multitudinària. Érem una grupeta de 7 integrants acompanyats de tota la penya que feia la Portals.

La sortida ha estat un pel accidentada, perquè hem hagut d’improvisar contínuament per no fer nosa a la multitud de ciclistes que feien la e-portals i, crec que aquesta ha estat la raó per a que no aconseguís agafar ritme durant la pujada fins a la barrera.

Que voleu que us digui, ser Bikedeferro mola, contínuament els Porltaleros abandonaven la ruta de La Portals per seguir la nostra estela, jo diria que tenim un magnetisme fora de l’habitual (aquest missatge va adreçat a totes aquelles empreses que vulguin fer una suculenta aportació econòmica a l’equip).

Perquè, qui es vol perdre el recull d’acudits de l’Efren? O qui no troba interessant l’anàlisi cinematogràfic de les series o pel·lícules que a duet fan en Fulgui i l’Efren?

El que us deia, ha estat una sortida interesantíssima i divertida malgrat els inconvenients de les continues aturades per no interferir amb els Pros de la pedalada.

Si us dic la veritat, he agraït les aturades que m’han permès agafar oxigen i arribar fins a la barrera. Lucy s’ha comportat i encara em demanava més, Betty, ja bregada en aquests afers, volia una mica de descans i m’ho ha fet saber durant el retorn.

Ha estat un bon assaig de cara al Mariner, perquè la distància és similar i el desnivell, dons s’apropa. Ara cal posar-hi ritme.

I això és el que ha fet en Fulgui, sobre-entrenar-se allargant la ruta fins a Castellolí (estic mirant a veure si hi ha algun punt del reglament de La Competi que penalitzi aquest comportament). I jo crec que se n’ha penedit perquè només finalitzar la ruta ens ha compartit un audio del seu últim remix, que justament l’estic sentint mentre escric la crònica:

https://youtu.be/Hkd2ONrXT20?si=18r05SyRxGQjEC54

També hem rebut una imatge de la sortida del Carles, per recordar-nos que ell també havia sortit i que l’havíem d’atorgar els punts.

I parlant de punts, em sembla fatal que el consell d’ancians hagi volgut fer una excepció amb l’Efren i atorgar-li els 150 punts perquè portava la doble equipació (estiu-hivern), aquest greuges comparatius son dignes de presentar una demanda, però es clar, com ell és advocat...

Per no parlar del sarcasme i les ofenses que han sofert Lucy i Betty a l’inici de la sortida per part del Sebas i d’en J. Sicilia (quan tingueu la meva edat, ja veureu...).

Però no deixaré que aquests dos darrers esdeveniments m’amarguin el que, per a mi, ha estat una boníssima sortida dominical. Mica en mica arribaré a trobar un bon to físic.

Per cert Fulgui, molt maquinera aquesta musiqueta afro/regetón/House/txumba-txumba, sort que hi havia algo de Phil Collins que ha arreglat la barreja.

Quan estava tancant l’edició també m’ha arribat l’evidència documentada de la sortida del Toni. Pels pels casi es queda sense punts.

Aquest son els punts atorgats amb les corresponents bonificacions:

• Manolo: 30
• J. Sicilia: 20
• Sebas: 20
• Fulgui: 30
• David: 30
• Toni: 20
• Carles: 20
• J. Aniento: 20 (PIN Milenari)
• Efren: 150
• Betty: 10
• Lucy: 10

Go Go Go, Let’s Go!!!